Segueix sent el rei
El Barça es torna a proclamar campió de la Copa i aconsegueix el primer trofeu de l’era Koeman amb una aclaparadora victòria contra l’Athletic (0-4)
El Barça va guanyar el seu últim títol el 27 d’abril del 2019. Va ser tota una Lliga, poc celebrada aleshores entre la certa abundància d’aquella època i perquè aquest títol havia de ser el primer dels tres que s’havien de recollir davant la imminent eliminatòria davant el Liverpool i la final de Copa davant el València. Deu dies abans que es complissin dos anys, el Barça va tornar a inscriure el seu nom en una placa d’un trofeu. El que més ha guanyat.
L’absència de les aficions, la falta de colorit i soroll a la inhòspita Cartuja, va restar brillantor al triomf blaugrana. El tebi paper de l’Athletic, vergonyós, derrotat abans de començar, li va negar la càrrega de glòria de la qual es va fer creditor l’onze de Koeman. L’entrenador va guanyar el seu primer títol a la banqueta que sempre va cobejar i, potser, va blindar la seva continuïtat la temporada vinent. El temps dirà si la 31a Copa del Rei és el punt d’inflexió. En tot cas, va reforçar un protagonista que no era a la gespa.
‘Ho tornarem a fer’
Joan Laporta no seria el perdedor en cas d’una derrota. Sí que seria tan guanyador com Koeman o com Messi –una continuïtat molt més dubtosa que la de l’entrenador, a dos mesos i mig d’acabar el contracte– perquè més aviat que tard, sense fer una altra cosa que donar ànims, va donar veracitat al seu lema electoral: Ho tornarem a fer. Sí, el Barça ha tornat a ser campió.
Els gols, els quatre gols que va tornar a encaixar l’Athletic (com el 2009, van ser tres el 2012 i 2015) sí que van plasmar la bellesa del futbol barcelonista, una superba actuació tractant-se d’una final. En dotze minuts el Barça va treure tota la seva ràbia i tot el seu encert amb quatre jugades tan semblants que van deixar en molt mal lloc tot l’Athletic. Messi va passar la factureta de la Supercopa amb dos gols i és el més disculpable per la imprevisibilitat d’un geni que continua guanyant finals. Ahir a la nit el van acompanyar Griezmann i De Jong, que no hi eren el 2019. Només havien viscut desgràcies, els pobres.
Va quedar molt clar quin dels dos equips tenia més necessitat de conquerir el títol tractant-se dels dos últims subcampions de Copa. Va semblar que estava més apressat el Barça a l’apropiar-se de la pilota des de l’inici fins al final, tot i que també va ser una concessió de l’Athletic. Però se li’n va anar la mà: una cosa és cedir metres a l’espera de deixar anar la urpada i una altra cosa és regalar la dignitat.
Va cedir Koeman a la temptació d’alinear Piqué després de la segona aturada forçada per la lesió de genoll. Van pesar els galons. Va pesar la qualitat i l’experiència del defensa, un dels líders (i dels capitans). Van pesar altres motius perquè jugués Griezmann de nou en lloc de Dembélé. Potser que havia fet tres gols a l’Athletic en els partits anteriors.
La bona elecció de Koeman
Tots dos van acreditar el bon ull del tècnic. Araujo es va posar a escalfar a la primera acció forçada de Piqué i va reactivar els dubtes sobre el seu estat físic. El rendiment de Piqué va ser impecable quan va haver de sortir a pugnar amb Williams al costat dret de la defensa, per on va voler sortir l’Athletic aprofitant que Mingueza estava avançat.
El que no va canviar Koeman és el dibuix contra totes les especulacions. El 4-3-3 amb el qual s’havia enfrontat a l’Athletic es va transformar poc després. Amb aquest vestit l’equip se sent millor i li va passar el llevataques perquè lluís a la final. Tenir fins a sis jugadors muntant el joc va reforçar la seva seguretat tant ofensiva com defensiva.
L’Athletic va deixar fer, a costa de jugar amb foc. Li va anar més o menys bé així. Com li va funcionar fer obstruccions a Messi, com es va veure a la Supercopa. Van intentar trasbalsar-lo ja en el primer temps. No se suïcidaria llançant-se a l’atac contra el Barça si amb un contraatac, un córner o una falta indirecta, s’alimentava de vida. Marcelino va atribuir la derrota a la final amb la Reial a la por de perdre que va envair els seus jugadors i ahir a la nit va exhibir ell la seva por amb el plantejament que va fer, tan permissiu que devia indignar les llegendes blanc-i-vermelles.
Messi reivindica el seu lideratge i passa la factura de la Supercopa amb un doblet A l’Athletic se li’n va anar la mà: una cosa és cedir metres i una altra és regalar la dignitat