Raúl Castro LÍDER DEL PARTIT COMUNISTA DE CUBA (PCC)
> El líder cubà sortint veu imprescindible que l’Estat controli el comerç exterior i insta el PCC a no emular el model xinès
nnn n nnnnnn | 4 |
En el marc del 8è Congrés del PCC, Castro va confirmar que deixa el lideratge del partit amb una crida a assegurar la continuïtat de l’obra iniciada el 1959 i a afermar el desenvolupament de l’economia.
Raúl Castro va donar el seu llarg i tediós adeu a l’obrir el vuitè Congrés del Partit Comunista de Cuba (PCC). El 3 de juny complirà 90 anys i ha decidit celebrar-los fora dels palaus, com un «militant revolucionari més». Castro va agrair per endavant la «comprensió dels compatriotes» davant el seu desig d’abandonar el lideratge. Però abans d’anar-se’n, va tornar a fixar els límits dels canvis a l’illa: s’ha de preservar el control estratègic de la propietat estatal i el partit únic.
Com era de suposar, l’economia ha sigut l’eix del seu llarguíssim informe davant els delegats del PCC. Castro va demanar «esborrar de les nostres ments prejudicis del passat associats a la inversió estrangera», va criticar la «falta de capacitat innovadora», va lamentar la persistència d’«efectes negatius associats a l’excés de burocràcia», així com el «nociu fenomen de la corrupció i altres il·legalitats». El líder cubà sortint va reconèixer que hi ha «problemes estructurals del model econòmic, el qual no proporciona prou incentius per al treball i la innovació».
Dinamisme sense improvisació
L’economia cubana va caure 11 punts el 2020 com a conseqüència de la pandèmia i les sancions de l’Administració Trump. Castro va fer inventari de l’impacte de les hostilitats, alhora que va demanar als seus hereus que imprimeixin «més dinamisme» a les reformes, tot i que sense donar espai a «la improvisació».
Paraules com «eficiència» o «productivitat» han sigut constants al llarg dels vuit congressos. No sembla haver canviat res des del 1965, tret de l’aparició, una altra vegada el 2000, d’activitats per compte propi. No obstant, Castro va advertir que els límits de l’esmentada obertura continuen presents per «als qui somien amb la restauració capitalista al país i la privatització massiva de la propietat del poble sobre els principals mitjans de producció».
«Semblaria que l’egoisme, la cobdícia i l’afany de més ingressos
«Iniciar un procés de privatització acabaria amb els fonaments de la societat socialista», adverteix
provoquen en alguns l’ànim per desitjar que s’iniciï un procés de privatització que escombraria els fonaments i les essències de la societat socialista», va deixar dit en la conclusió del seu discurs. Per aquest camí, va afegir, «en poc temps es desmuntarien també els sistemes nacionals d’educació i de salut pública, gratuïts i d’accés universal».
Castro veu imprescindible que l’Estat preservi el control del comerç exterior. Sense dir-ho obertament, va fer una crida al PCC a oblidar-se d’intentar una còpia dels models xinès o vietnamita. «Són qüestions que no poden prestar-se a la confusió i encara menys a la ingenuïtat per part dels quadros de direcció i els militants». Les conseqüències, va alertar, «serien irreversibles».
No obstant, aquesta discussió no sembla estar totalment tancada. A l’emprendre la unificació monetària a principis del 2021, el Govern ha fixat el preu del dòlar en 24 CUP (moneda local). La creixent escassetat li ha tornat a donar al mercat negre un protagonisme del qual Castro no dona compte: als carrers i racons de l’Havana, la divisa nord-americana ja es cotitza a 48 CUP. I continuarà pujant.
Insta els seus hereus a activar reformes econòmiques, però no esmenta el retorn del mercat negre