La reconstrucció econòmica no pot arrencar sense Govern
Sindicats i patronals coincideixen que s’estan perdent oportunitats dia a dia.
Tant respecte als fons europeus de reconstrucció, com als 700 milions promesos per al segon trimestre en polítiques per a empreses i autònoms per pal·liar els efectes de la pandèmia, o en plans clau com el pacte nacional per la indústria. I, vinculat a tot això, la falta de pressupostos.
«Estem perdent un cost d’oportunitat amb els fons europeus i les altres comunitats autònomes ja s’estan movent. Tampoc tenim uns pressupostos forts per abordar les polítiques que necessiten les petites i mitjanes empreses», afirma Antoni Cañete, de Pimec. Josep Sánchez Llibre, líder de Foment, no pot ser més clar: «No es poden tolerar més retards. Apel·lem a la responsabilitat de les formacions polítiques perquè es configuri un Govern estable, cohesionat i actiu per abordar la recuperació econòmica. Ja n’hi ha prou de perdre el temps».
I en aquest missatge coincideixen els sindicats. Segons Javier Pacheco, líder de CCOO de Catalunya, els consellers de la seva àrea estan «totalment missing». «És perdre el sentit de la realitat: si no veuen l’emergència social, és que tenim un problema de lideratge polític», denuncia, i cita assumptes pendents com el desenvolupament del pla de riscos laborals, posar al dia acords amb els funcionaris o actualitzar la llei del canvi climàtic.
Camil Ros, líder d’UGT de Catalunya, afegeix més deures pendents: la reconversió cap al vehicle elèctric, el replantejament del turisme en termes de recol·locació de treballadors, la renda garantida, el «diàleg social interruptus». Ros coincideix amb Pacheco a descriure un Govern aturat: «Són al seu món, que no és el món real d’ara. No avancem, van tard i no van connectats a la realitat, perquè prioritzen altres interessos diferents dels de la necessitat d’un Govern».