Els impostos es tornen a situar al punt de mira
Després que Hisenda constituís una comissió d’experts per a la reforma fiscal, s’han desencadenat tota mena d’especulacions sobre futures pujades tributàries. Foment del Treball fins i tot ha creat el seu propi grup d’experts, que el dia 26 comença a treb
En ple inici de la campanya de la renda 2020 marcada pels ertos i l’ingrés mínim vital, els impostos han tornat a situar-se en el punt de mira del debat públic. Igual com el mercat laboral o les pensions, la reforma fiscal forma part de l’agenda de reformes lligada a obtenir els fons europeus Next Generation EU per superar la crisi i transformar l’economia. El cert és que el pes dels ingressos tributaris sobre el conjunt de l’economia (pressió fiscal) està uns sis punts per sota de la mitjana de la zona de l’euro i la UE, cosa que significaria que estem a uns 70.000 milions d’euros de la recaptació que ens correspondria, segons els experts.
Després que la ministra d’Hisenda i portaveu del Govern, María Jesús Montero, presentés dilluns passat la comissió de 17 experts que elaborarà un llibre blanc per a la reforma fiscal, s’han desencadenat les especulacions. Montero va afirmar que les reformes començaran amb tributs com el de societats, el de patrimoni o els de successions i donacions. Tot i que va ser cauta i va afirmar que a mesura que li arribin aportacions dels experts l’Executiu «prendrà nota» i estudiarà la seva possible posada en marxa si ho permet el moment econòmic, va començar el soroll. La comissió, presidida per Jesús Ruiz-Huerta (creador de les balances fiscals amb el president socialista José Luis Rodríguez Zapatero) i amb Alain Cuenca com a secretari, compta amb catedràtics i experts com Fran Adame, Antonia Agulló, Olga Cantó, Laura de Pablos, Santiago Díaz de Sarralde, Xavier Labandeira, Santiago Lago, Guillem López Casasnovas, Julio López Laborda; David López Rodríguez, Carlos Monasterio, Saturnina Moreno, Violeta Ruiz Almendral, Maria Teresa Soler i Marta Villar.
«Baix rendiment»
En l’enrenou sobre els impostos potser alguna cosa va tenir a veure que Montero es referís al «baix rendiment» de l’impost de societats. Aquest tribut va arribar a la seva cota màxima el 2007, un any abans de l’esclat de l’anterior crisi, amb gairebé 45.000 milions d’euros recaptats, i després es va desplomar fins als 16.000 milions el 2010 per mantenir-se en els anys posteriors entorn de la meitat del seu punt més alt. Tot això es produeix en un moment en què els Estats Units, apressada per la necessitat de fons per finançar la seva recuperació, defensen un gravamen mínim global per a multinacionals, aplaudit per molts països europeus, amb excepcions com Irlanda.
El pla de recuperació que el Govern remetrà a Brussel·les no és gaire concret, per ara, però afirma que l’objectiu és «acostar els nivells de tributació d’Espanya a la mitjana dels països del nostre entorn». Una de les vies és «l’eixamplament de les bases tributàries, reduïdes per les nombroses exempcions i deduccions». I és que, malgrat situar-se en la part alta de la classificació quant a tipus impositius (per exemple els de l’IRPF o Societats), els avantatges tributaris fan que la recaptació quedi minvada, com una canonada amb fuites, afirmen els experts. A més es desenvoluparà una fiscalitat verda, que preveu «revisar les bonificacions dels hidrocarburs utilitzats com a carburant». Sense dir-ho, pot suposa gravar més el gasoil.
En tot cas, disposada a polemitzar amb l’Executiu central i en campanya electoral, la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, va aprofitar el soroll amb els impostos per singularitzar-se com a referent en retallades tributàries, un model qüestionat per altres autonomies afectades per deslocalitzacions de grans patrimonis i rendes. Ràpidament, també el candidat socialista, Ángel Gabilondo, es va veure forçat a reiterar el seu compromís de no tocar els impostos.
En aquesta línia li va llançar un cable la vice presidenta segona i ministra d’Economia, Nadia Calviño, en declaracions a la cadena SER: «De cap manera» el Govern parla «d’apujar impostos i menys a curt termini», va dir. I ho va fer un dia després que l’OCDE, que agrupa els països més desenvolupats, recomanés reservar-se les alces tributàries per quan s’hagi superat la crisi.
Comissió de Foment
En tot cas, vigilant davant possibles pujades impositives, Foment del Treball, que manté una intensa ofensiva contra la política fiscal de l’Executiu central –va mirar d’aconseguir sense èxit que el Defensor del Poble impugnés davant el Constitucional l’impost
Montero va dir que la reforma començaria amb Societats o Patrimoni
Calviño: «De cap manera» el Govern parla d’apujar impostos, i menys a curt termini»
El pla de recuperació anuncia revisió de deduccions i més fiscalitat verda
del patrimoni, guant que ha recollit el PP– i també del català, va anunciar la creació d’una comissió d’experts pròpia en resposta a la d’Hisenda.
El dia 26, aquest grup farà la seva primera reunió, coordinat per Manuel J. Silva, conseller de presidència de la patronal. L’integren el president del Consell General d’Economistes i de la comissió de fiscalitat de Foment, Valentí Pich; Jordi Alberich, responsable d’un dels dos think tanks de la patronal catalana; Joan Francesc Corona; Josep Maria Coronas; Antonio Durán-Sindreu, el secretari general adjunt de Foment, Salvador Guillermo, Joan Francesc Pont i Joan Antoni Sánchez Carreté, a més dels despatxos Baker&McKenzie; Cuatrecasas; Deloitte, EY, Garrigues, Gran Thornton, KPMG, PwC, Roca Junyent i Uría Menéndez.
A més de rebutjar qualsevol pujada fiscal «per finançar despesa pública antieconòmica i ineficient» defensen potenciar la lluita contra l’economia submergida, qüestió que també recull el pla de recuperació del Govern.
n