Kant a Mallorca
En la campanya contra Javier Cercas va sortir a passejar el fantasma del seu suposat blanquejament del feixisme. L’origen de l’acusació parteix de l’esforç de l’escriptor a explorar la complexitat d’alguns dels seus personatges literaris dels dos bàndols de la Guerra Civil. La vida seria molt més senzilla si l’excrescència i la puresa estiguessin dividides per un mur perfectament visible. Però no és així. El maniqueisme és l’aliment del sectarisme. Endinsar-se en les contradiccions pròpies i heretades no deixa de ser un exercici imprescindible de lucidesa, justícia i maduresa.
Ara, Catalunya revisa el seu passat esclavista. Un exercici històric, però també social i cultural. Imprescindible per entendre algunes claus del poder actual. La revisió no s’ha d’aturar al segle XIX. L’èpica del procés ha volgut vendre una Catalunya aliena al franquisme, sempre víctima del jou aliè. El relat xoca amb l’evidència històrica, en general, i amb el passat familiar de molts líders sobiranistes. Les idees no s’hereten, però reflexionar sobre l’herència sempre ajuda a entendre’ns i a evitar reduccionismes tan falsos com perillosos.
nEl president del PP balear, Biel Company, està entestat a promoure una campanya perquè es capgirin els criteris de vacunació a Mallorca, Menorca i Eivissa. Defensa que d’altres destinacions, que són competència, han entrat en un programa que prioritza no pas l’edat, la dependència o el risc, sinó el fet de ser illencs, per tal de convertir aquests territoris en espais lliures de Covid. És a dir, perquè els turistes hi puguin anar tranquils. Manté que és un greuge comparatiu i carrega contra Francina Armengol i contra el PSOE per no entendre el seu prec.
Des del Ministeri de Sanitat li han dit que «l’estratègia segueix principis ètics» i ell no ha dubtat a pronunciar una memorable frase adversativa: «L’ètica està molt bé, però no donarà menjar a empresaris i treballadors del sector turístic». Aquest «però» és sensacional. Converteix, sense saber-ho, l’imperatiu categòric de Kant – allò que cal fer, sense més objectius o finalitats que la pròpia necessitat de fer-ho – en una possibilitat matisada. L’aportació de Company a la història de la filosofia és antològica: d’acord, aquí tenim tota aquesta extravagància de l’ètica, però parlem de coses serioses, ¿no?
n