La temporalitat de la mort
Pel que fa a tractaments mèdics, ser en el moment i al lloc justos ho és tot
La recent mort del company i brillant oncòleg Josep Baselga a causa de la malaltia de Creutzfeldt-Jakob m’ha fet reflexionar aquests dies sobre la temporalitat de la mort. No em refereixo al fet que quan t’arriba sigui definitiva (o no segons determinades creences), sinó al fet que el diagnòstic d’una patologia en un moment o altre de la història de la humanitat impliqui una conseqüència fatal a curt termini, sigui sostenible de forma crònica o s’hagi convertit en plenament curable. Avui en dia per a les encefalopaties espongiformes transmissibles, com l’esmentada anteriorment, no tenim una solució.
En la Creutzfeldt-Jakob, la malaltia neurodegenerativa produïda per una proteïna anomenada prió va progressant estimulant el plegament anormal d’altres proteïnes i el quadre evoluciona ràpidament cap al desenllaç final. De la mateixa manera ocorre en l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA), una altra patologia progressiva de sistema nerviós que afecta el cervell i la medul·la espinal, causant pèrdua de control muscular. Aquesta entitat en el món anglosaxó també s’anomena malaltia de Lou Gehrig, en honor a un famós jugador de beisbol que va patir aquesta patologia. Poc podem fer més enllà de seguir promovent-ne la investigació com ha fet la família Baselga en les formes hereditàries a l’Hospital Clínic de Barcelona o el recentment desaparegut banquer Francisco Luzón a través de la seva fundació per investigar l’ELA. Però, una de les preguntes clau és saber què hauria passat si aquestes malalties s’haguessin diagnosticat vint anys al nostre futur. ¿Haurien estat el prognòstic i la resolució els mateixos? La investigació podria potser haver canviat el desenllaç final. Els descobriments científics segueixen allargant el nostre mitjà de vida. I ja ho van fer el passat distant i en el recent.
Temps enrere i enrere, reines i serves morien misteriosament al donar a llum. Una terrible malaltia que els feia pujar la temperatura les consumia. L’anomenada febre puerperal és una malaltia que va adquirir un impacte epidèmic al segle XVIII i no va ser fins que Ignaz Semmelweis, un obstetra hongarès, en va descobrir l’origen infecciós que es va aconseguir controlar-ne el desenvolupament amb accions antisèptiques. Rentar-se bé les mans el personal que atenia la partera, en resum. ¿I tots els poetes i dames que van morir expectorant sang escarlata sobre mocadors blancs? Recomanaven un canvi d’aires com a Robert Louis Stevenson i potser gràcies a això avui tenim les magnífiques novel·les L’estrany cas del doctor Jekyll i el senyor Hyde i L’illa del tresor. Va ser la introducció de la teràpia antimicrobiana que va fer canviar l’última estació on portava la tuberculosi. ¿Quanta joventut ferida en les guerres es podria haver salvat si la penicil·lina hagués arribat cinquanta anys abans? ¿I la penúltima pandèmia? La infecció pel virus VIH-1 originant la Síndrome d’Immunodeficiència Adquirida (SIDA) que deixa sense defenses i va arrasar la meitat d’una generació. ¿Quantes obres mestres més com Bohemian Rapsody de Queen haurien estat possibles si Freddie Mercury s’hagués infectat només uns anys més tard? Ara podem controlar el virus amb els inhibidors de la proteasa de VIH-1 i aquestes persones poden tenir l’esperança d’una vida plena.
La mateixa paradoxa del temps passa en el càncer. Tumors que eren mortals, ara són curables. Jackqueline Kennedy Onassis probablement encara hauria ocupat durant més decennis les pàgines de les revistes del cor si el limfoma de Hodgkin que va patir
Avui en un hospital ha nascut un nen per al qual aquesta epidèmia només serà una línia en el seu mòdul d’història
hagués estat diagnosticat avui dia, quan és curable en un 85% de casos. ¿Quants homes joves que van desaparèixer a causa del càncer de testicle, estarien entre nosaltres si haguessin estat diagnosticats avui? La curació en l’actualitat és del 90% i no només això, sinó que si la diagnostiquen a un futbolista o ciclista, en poques setmanes ja el veiem de tornada competint per la glòria esportiva en la seva disciplina.
Avui tenim un repte de salut que doblegarem amb la vacunació massiva contra la Covid-19. ¿S’imaginen si haguéssim tingut aquestes vacunes sis mesos abans? Avui en un hospital ha nascut un nen per al qual aquesta epidèmia només serà una línia en el seu mòdul d’història. Perquè ser en el moment just en el lloc adequat ho és tot. El temps, el veritable amo. Aquest temps preciós que va perdre el genial i iconoclasta Andy Warhol no acudint a l’hospital per la seva por als metges quan es trobava malament. El temps que s’està perdent no fent diagnòstics precoços del càncer en els últims mesos i provocant que es vegin casos avançats com feia dècades que no es diagnosticaven. Cruel amo és el temps, però descobriment a descobriment l’anem enganyant a poc a poc i allargant aquest somni que anomenem vida.
n