«Maestra, vamos a chupar unas pollas»

Caparrós està tan interessat en el tema que actualment està donant els tocs finals a un llibre sobre hispanoamèrica (Ñamérica) «un dels temes del qual és aquest: que som una regió única al món en el sentit que som més de 20 països que parlem variants del mateix idioma». L’autor argentí remarca un fet que sol passar desapercebut, i és que els diversos espanyols no estan dividits per països, sinó per regions. «En el tema de la llengua no s’imposa la divisió entre països, que, al cap i a la fi, són una cosa més aviat recent. A Colòmbia, per exemple, algú del Carib parla més com un veneçolà que com un paisa».

Wílmar Cabrera és un escriptor colombià establert a Barcelona des de 2008. Autor del recentment publicat Los porqués de Joaquim al costat de la il·lustradora Mariana Valencia, el 2012 va publicar Los fantasmas de Sarrià visten de chandal, sobre el partit entre Itàlia i el Brasil del Mundial d’Espanya 82. La seva experiència amb aquest llibre resulta reveladora: «Durant la seva escriptura», explica, «vaig descobrir i confirmar que no es dispara la pilota, sinó que es xuta, que l’entrenador o professor, com diem a Colòmbia, és míster, que Suramérica és Sud-amèrica, que cancha és camp, que carro és cotxe, que cuadra és carrer, que estufa és cuina, que un saco és una americana, i així podria seguir infinitament. La sensació que em va produir va ser que, tot i que parlem un mateix idioma, parlem una llengua diferent. Un argot diferent».

n«Gairebé 489 milions de persones parlen el castellà com a llengua nativa al llarg de 19 milions de quilòmetres quadrats i és llengua oficial en 21 països», escriu la directora acadèmica de l’Instituto Cervantes, Carmen Pastor Villalba, en la introducció de el llibre editat per Espasa que mira amb humor als desacords i situacions curioses que propicien les diferents variants de l’idioma. Més endavant, citant Álex Grijelmo, remarca la dada que «tot just el 2% de les paraules de l’idioma espanyol són pròpies de diferents varietats lingüístiques i no comunes». «Aquestes paraules i expressions d’altres àmbits hispanoparlants», escriu, «que han arribat fins a nosaltres a través d’amics, cançons, literatura, cine o telenovel·les i que sabem identificar i comprendre tot i que no les utilitzem».

uEl llibre recull anècdotes com la que explica Marta Sanz que li va passar a Mèxic, on era docent de Creativitat Literària: «I ells» –referint-se als seus alumnes– «van decidir correspondre’m fent-me aquesta amabilíssima invitació: ‘Maestra, ¿quiere venirse hoy con nosotros a chupar unas pollas por ahí?’ ‘Ay, maestra, anímese’». «¿Chupar pollas?», va preguntar cautelosament l’escriptora. «Ay, sí, maestra, a tomar unas cañas por ahí, como ustedes dicen».

un