Ànims, Cora

BARCELONA

M’ha emocionat molt l’article sobre la teva vida i no dubtaré a anar a veure l’exposició CORA(JE). Des d’aquí vull donar-te molts ànims. Tens molta sort de comptar amb una família amorosa que t’entén i t’acompanya en el procés. Algunes amigues meves no van tenir aquest recolzament i les seves vides van ser molt dures.

Cora, saps que no t’espera un camí fàcil i que hi haurà gent que no t’entendrà o s’atrevirà a qüestionar-te. Tu segueix endavant amb la gent que t’estima. Gràcies per explicar-nos la teva curta vida, segur que amb les teves paraules ajudes a construir un món millor ple de respecte i igualtat. Als teus deu anys ets tota una dona.

Parles del teu nom, el nom d’una sireneta; jo et parlo d’una altra que segur coneixes, l’Ariel. Espero que no facis mai el que ella va fer, desprendre’s de la seva veu. Mai permetis que callin la teva. Espero que siguis molt feliç.

nA l’entrar, amb el carnet CatSalut a la mà i segons ens anaven indicant, ens vam deixar vacunar amb l’esperança de poder continuar. Efectivament, de poder continuar vivint, però barrejats amb tots els altres: els nostres fills i nets, nostres familiars, amics i veïns. Allà, a aquella cua, les semblances eren masses: no em vaig sentir còmode.

ndemana un reconeixement mèdic a l’empresa de riscos laborals que tenen contractada, que als 10 dies aproximadament em va considerar com a apta; apta sense cap tipus de restricció, quan encara continuo utilitzant crosses, quan no em puc ajupir ni estar dempeus.

Treballo com a caixera i el director de la meva exempresa em diu que, sentint-ho molt, he de posar-me a treballar en les mateixes condicions que la resta de les meves companyes i companys, que ell no hi pot fer res... No m’ha quedat més remei que demanar la baixa voluntària, m’estava costant la salut mental. Que podria haver reclamat a l’INSS, ho sé, però mentrestant, ¿què faig? ¿Treballar quan m’era impossible...? I així funciona el país.

n