Massa semblants

GELIDA

Al meu pare, de 75 anys i malalt crònic d’EPOC, no el poden vacunar perquè Muface s’ha oblidat de donar l’ordre al Servei Català de la Salut, en aquest cas al CAP del seu poble. Al CAP li diuen que no poden vacunar-lo perquè Muface no els ha notificat res. És una situació kafkiana la del meu pare, que veu que als seus companys els vacunen i a ell no. El meu pare ha servit al país com a professor de secundària (BUP, COU, ESO, Batxillerat, formació del professorat) amb una llarga trajectòria dins del seu món. Servir al país com a funcionari és ser mestre, sanitari, peó d’ajuntament, policia... no només pertànyer a l’exèrcit. Recordo, en plenes vaques grasses, abans de la gran crisi, que la meva mare explicava que exalumnes seus, a qui gairebé els havia regalat l’ESO, conduïen grans cotxes i se n’anaven de vacances a Cancún, quan una servidora pública com ella no podia permetre-s’ho. Ja se sap que quan decideixes ser funcionari acceptes condicions, com la del sou, que no distingeix entre bones i males èpoques. En fi, sense més

BARCELONA

Fa pocs dies, a la planta baixa d’un edifici del carrer de Calàbria em van proporcionar la primera dosi de la vacuna Pfizer. Vaig aparcar la meva moto al xamfrà amb Sepúlveda i, sense mirar la numeració, de seguida vaig veure que aquell era el lloc que jo buscava: una multitud esperant a la porta ho anunciava.

Aquella cua reunia diferents persones, però amb unes característiques comunes: tots teníem el cabell blanc i una mica més de 80 anys. Les mascaretes no impedien observar que darrere d’elles hi havia mirades antigues. Tots havíem patit la dictadura; com és natural, hi havia moltes més dones que homes, molts caminaven a poc a poc i uns quants anaven acompanyats d’un familiar jove.