La pandèmia, en imatges

Avalat per la Universitat d’Alcalá, el projecte Arxiu Covid reuneix milers de fotografies fetes a tot Espanya per reporters professionals. Les imatges ens mostren, sense filtres, la crua realitat del coronavirus.

Trepitjar el carrer és fonamental per a la supervivència del periodisme. En situacions extremes, una bona crònica, sempre que es tinguin fonts solvents, es pot escriure des de casa. Però una foto mai. Aquí no hi ha opció al teletreball. Quan la pandèmia va començar a amenaçar la nostra salut, els reporters gràfics professionals van prendre els carrers per reflectir el que estava passant. En el moment en què, per fi, se’ls va permetre, també van entrar a la zona zero: a les residències per a la tercera edat i a les ucis.

Impulsat pel fotoperiodista Santi Palacios, Arxiu Covid és un projecte sense ànim de lucre avalat per un ampli col·lectiu de reporters gràfics espanyols, amb l’ajuda i el suport de la Universitat d’Alcalá (Madrid) a través de la seva Aula de Fotografia, dirigida per Natalia Garcés. Reunir milers d’imatges de la pandèmia té un objectiu: crear una càpsula del temps digital sobre una crisi sanitària descomunal que ha colpejat els fonaments de la societat i que ha canviat la nostra manera de viure. Les imatges demostren que una foto la pot fer qualsevol, però el fotoperiodisme és terreny exclusiu dels professionals.

Vocació de perdurar

Quan el projecte –al qual s’han apuntat 385 reporters, que han cedit els drets de 9.300 fotos– sigui una realitat, les imatges estaran disponibles a la web archivocovid.com, que pretén ser una eina molt dinàmica i que al juny podria estar ja disponible. En el futur, la Universitat d’Alcalá no descarta realitzar una gran expo