EMMANUEL MACRON
És absolutament anormal que la UEFA emeti un comunicat posicionant-se sobre una cosa que no ha passat i encara és més absolutament insòlit que el doni a conèixer un diumenge a la tarda. Va ser un senyal que alguna cosa veritablement greu estava passant. Era l’imminent anunci de la creació de la Superlliga europea que apadrinen 12 grans clubs. La UEFA va voler anticipar-se per dissuadir-los de la ruptura amb amenaça sobre les terribles conseqüències esportives i econòmiques que patirien.
El nou grup dels 12 està decidit a començar de forma immediata (abans del 2024) la seva competició, oficialitzant ja un projecte que revoluciona el futbol mundial. Una Lliga gairebé tancada, elitista, que multiplicarà els seus ingressos en centenars de milions.
Els 12 equips són el FC Barcelona, Reial Madrid i Atlètic, els anglesos Liverpool, Manchester City, Manchester United, Arsenal, Chelsea i Tottenham i els italians Juventus, Inter de Milà i AC Milan. Per aquest motiu, la UEFA subscrivia aquest comunicat amb les federacions dels tres països i les respectives lligues professionals. És més, feia constar l’agraïment «especialment als clubs francesos i alemanys, que s’han negat a inscriure-s’hi».
Emmanuel Macron, el president de França, va expressar la seva satisfacció per la postura dels seus clubs de no secundar la competició «que amenaça el principi de solidaritat i mèrit esportiu» i recolzava les mesures que es prenguin «per protegir la integritat de les competicions federals, ja siguin nacionals o europees». Boris Johnson, primer ministre britànic, va opinar que la Superlliga seria «molt perjudicial» per al futbol.
No obstant l’apunt de Macron, el París Saint Germain serà un dels futurs participants, igual que els alemanys Bayern de Munic i Borussia Dortmund. Menys elegant i formal va ser la reacció de Javier Tebas, el president de La Lliga en un tuit: «Al final sortiran del bar de les ‘cinc del matí’, de la ‘clandestinitat’, els ‘gurus’ de la superlliga de ‘powerpoint, embriagats d’egoisme i insolidaritat».
El projecte compta amb els 15 clubs als quals s’afegirien cinc més que no tindrien la participació assegurada, sinó que se l’haurien de guanyar. Un sorteig els distribuiria en dos grups de deu, que jugarien una lligueta d’anada i tornada i els quatre primers jugarien quarts de final, semifinals i final.
Els inversors i els espònsors que estan darrere de la Superlliga garanteixen uns 4.000 milions, dels quals 3.500 es repartirien els 20 competidors. El benefici es multiplica: només per participar, un equip podria guanyar quatre vegades més que el campió de la Champions amb l’actual repartiment.
La UEFA es va avançar a la crisi per expressar la seva unió com a organisme i el seu frontal rebuig al «cínic projecte» de l’«anomenada Superlliga tancada» que «es fonamenta en l’interès propi d’uns quants clubs en un moment en què la societat en necessita més que mai la solidaritat».
«Considerarem totes les mesu
«Em satisfà que els clubs francesos es neguin a un projecte que amenaça el principi de solidaritat i mèrit esportiu»
El nou torneig, de 20 equips en dos grups, començarà abans del 2024 La UEFA anuncia multes als clubs i veto als jugadors a anar amb les seves seleccions