Marc Márquez triomfa sent setè el dia dels principiants
Van guanyar tres nens, tres atrevits pilots que, diuen, estan cridats a ser el futur en aquest nou segle. Va brillar i va plorar el millor de la dècada, que va tornar després de nou mesos.
Marc Márquez (Honda), el campió de la dècada, el pilot que ha marcat la pauta per seguir al Mundial de motociclisme des del seu debut a 125cc (2008), el seu pas per Moto 2 (2011) i la seva explosió a MotoGP (2013), quan va aconseguir la seva primera gran corona (la tercera de la seva brillantíssima i gairebé única carrera) trencant tots els rècords de precocitat, va aconseguir ahir, en el vertiginós circuit de Portimao, una nova gesta. El pilot de Cervera va concloure en setena posició el Gran Premi de Portugal després de nou mesos sense pujar a la seva Honda de carreres i tres operacions al braç dret.
Márquez, que es va posar a plorar a l’arribar al box de l’equip Repsol Honda i rebre l’aplaudiment unànime i emocionat d’enginyers, mecànics, mànager i del seu pare, va reconèixer que aquesta gesta era l’inici de la seva tornada, que encara dista «per ser el Márquez de sempre». La reaparició del vuit vegades campió del món es va produir, potser com a homenatge a la seva precocitat, determinació i passió per les carreres, el dia en què van triomfar tres anomenats principiants, rookies cridats, diuen, a ser el futur. Es tracta del francès
Fabio Quartararo (Yamaha), ja líder de MotoGP després d’enllaçar la seva última victòria a Qatar amb la d’ahir, de carrer, de luxe, a Portimao; el joveníssim Pedro Acosta, de 16 anys, guanyador de nou en Moto3, pilot revelació de l’any capaç de pujar al podi en les tres primeres carreres l’any del seu debut en el Mundial, i el no menys atrevit Raúl Fernández, de 20 anys, vencedor l’any passat a Portimao en Moto3 i que ahir, en la seva tercera carrera en Moto2, també va aconseguir la victòria en el puja i baixa del traçat portuguès.
MM93 va aconseguir aquest impressionant, sorprenent, treballat, lluitat, sacrificat i merescudíssim setè lloc abans de posar-se a plorar, cosa inusual en ell. «Tothom sap que intento ocultar els meus sentiments però avui [per ahir] he esclatat a l’acabar la carrera i veure, no només que he pogut acabar-la, sinó la felicitat de tota la meva gent, l’orgull que sentien que hagués pogut travessar la meta, una cosa que, sincerament, abans de començar la carrera no pensava que pogués complir. En aquest sentit, ha sigut una nova experiència per a mi i, la veritat, em sento molt content de tot el que he viscut aquest cap de setmana i només puc donar les gràcies a tothom, a tothom, per l’ajuda que he rebut fins a poder tornar a sentirme pilot», va dir Márquez.