PARÀLISI EN L’AGENDA LEGISLATIVA A CATALUNYA A L’ESPERA DE FORMAR EXECUTIU Bloquejats sense Govern
Cauen els fulls del calendari sense que Catalunya tingui un nou Govern i creix la llista de tasques per resoldre
Vivenda
L’emergència habitacional requereix mesures immediates
Sanitat
La pandèmia revela la urgència de reformar el sistema
Ocupació
Pèrdua d’oportunitats per la falta de pressupost
Educació
Les aules pateixen les retallades i falta de finançament
Tercer sector
La llista de projectes socials encallats s’allarga
Medi ambient
Paralitzades les polítiques per a la transició ecològica
Feminisme
La nova llei sobre la violència masclista, sense desplegar-se
¿Recorden la crisi de les residències geriàtriques amb motiu de la pandèmia? Sens dubte, és una cosa inesborrable per a milers de catalans. Aquell caos, admès pel mateix Govern, va portar a la creació i posada en marxa d’una investigació al Parlament. ¿I en què ha quedat aquesta iniciativa? De moment, en res. Quan es convoquen eleccions, tot el que està fent la Cambra catalana queda aturat. Decau.
La llista de qüestions que han decaigut, segons dades oficials del legislatiu, inclou milers d’assumptes. Des de l’esmentada comissió, passant per 51 projectes de llei, dos decrets, la reforma del reglament del Parlament i més de 300 propostes de resolució, així com centenars de preguntes i sol·licituds d’informació. I aquesta és només la punta de l’iceberg d’una administració que, per llei, no pot ara aprovar lleis ni pressupostos, i que transmet a tots els seus interlocutors de les organitzacions socials i empresarials el mateix missatge: tot està a l’espera del nou Govern.
Segons la presidenta del Parlament, Laura Borràs, en una recent entrevista amb el Tercer Sector, el poder polític és conscient d’aquesta urgència, reforçada pel context de crisi i pandèmia. Però la indignació és unànime en tots els àmbits i la llista de tasques pendents és monumental. El repàs dels reptes mediambientals, feministes, de vivenda o d’educació, per posar uns exemples, dona compte de la magnitud de les urgències i del nivell d’enuig.
En el terreny polític, a més a més, les negociacions continuen revestides de secretisme i no tenen data límit, excepte la que marca la llei (26 de maig), amb la qual cosa les respostes que reben els agents socials sempre són les mateixes: les de dilatar lleis i compromisos ja adquirits.
En termes de qualitat democràtica, la paràlisi també deixa els diputats sense opció de controlar el Govern, tot i que fonts de l’Executiu no descarten que els consellers en funcions se sotmetin a alguna sessió parlamentària. Tampoc s’entreveu cap ple per abordar urgències com la gestió de les vacunes o els fons Next Generation.
No hi ha Govern, però sí Parlament, amb 135 nous diputats, que podrien iniciar projectes de llei o recuperar els encallats. Tampoc això es porta a terme amb l’excusa o argument que seria marcar les cartes al futur Executiu i a la majoria que es constitueixi en el Parlament de forma estable.
Aquests són alguns dels reptes enquistats a l’espera del futur Govern.
Les entitats socials i econòmiques truquen a la porta i obtenen una única resposta: tot està aturat