Cuba enterra l’era dels Castro amb el nou lideratge del Partit Comunista
> El futur líder Miguel Díaz-Canel haurà de resoldre la crisi i alhora respectar els límits ideològics fixats per Raúl > El Govern diu que l’alimentació és «una prioritat nacional»
«La jama». Així anomenen als carrers de Cuba el menjar, l’escassetat del qual provoca un fort enuig social. El VIII Congrés del Partit Comunista (PCC) ha tornat a prendre nota de les dificultats enmig de repetides autocrítiques i exercicis d’autoflagel·lació. Es va tornar a parlar de «burocràcia» i «falta d’esperit col·lectiu». El primer ministre, Manuel Marrero, va arribar a dir que el tema alimentari és una cosa més que una «prioritat»: es tracta d’«una qüestió de seguretat nacional». No obstant, la possibilitat de solucionar aquests problemes estructurals ha quedat molt condicionada per Raúl Castro en el seu comiat com a secretari general. El PCC va elegir ahir els dirigents que acompanyaran Miguel Díaz-Canel, el successor del gairebé nonagenari general, en la tasca –per a alguns gairebé impossible– que carregarà sobre la seva esquena: l’actual president i futur líder del PCC ha d’oferir respostes a l’aguda crisi i alhor, preservar la matriu del model polític i econòmic forjat durant els últims 62 anys.
Durant l’últim dia de debats, el PPC va dir que havia avaluat amb «objectivitat, justícia, claredat i sentit crític» l’informe que va llegir Castro en veu alta. El seu document dominical va defensar l’existència d’un partit únic cridat a promoure un «permanent intercanvi, sincer i profund d’opinions no sempre coincident». D’una manera obliqua, com sol passar, el PCC va reconèixer que al seu si hi ha criteris divergents sobre la manera de superar els enormes desafiaments.
La desigualtat social
El PIB cubà va caure 11 punts el 2020 i aquest any, per l’efecte de la pandèmia i les sancions de Washington, creixerà un 6%, segons les optimistes previsions oficials. La unificació monetària de principis del 2021 ha aprofundit la desigualtat social: un meridià parteix en dos la població: els que poden rebre dòlars de l’exterior i els que queden fora del benef ici de les remeses familiars.
Més enllà de com quedarà conformada la primera línia del partit, el Comitè Central i el Buró Polític, que s’anunciarà avui, els analistes estan més pendents en desxifrar de quina manera es posarà en pràctica el full de ruta que porta l’alambinat nom d’«actualització de la conceptualització del model econòmic i social cubà». Abans que comencés el VIII Congrés, el Govern va ampliar la gamma de treballs per compte propi. Ja hi ha 2.000 activitats autoritzades. Raúl Castro va demanar, d’ara endavant, «no gastar més del que som capaços de generar com a ingressos».
Entre els desitjos i la realitat s’obre un abisme. La producció ramadera i lletera ha caigut i Cuba, a hores d’ara, no té diners per importar els aliments que necessita. En la vigília de la reunió del partit es van conèixer mesures per «estimular la producció agropecuària». Els camperols podran vendre aquests productes pel seu compte només si compleixen les seves quotes amb l’Estat. Diversos economistes, no necessàriament opositors, creuen que tot seguirà amb les gòndoles semibuides.
La gestió dominant
El PCC va assenyalar ahir, no obstant, que el sistema empresarial estatal ha de demostrar que «és i serà la forma de gestió dominant en l’economia». El cert és que poques hores abans d’iniciar les deliberacions, Marrero i Díaz van expressar el compromís de promoure «formes de gestió no estatal (FGNE)». Això podria obrir la porta a la petita i mitjana empresa que tant ha denigrat Raúl, entre altres raons perquè temia que l’enfortiment d’un sector capitalista acabés reclamant representació política.
Entre tants enigmes es colen algunes novetats subtils. Un fet que ha cridat l’atenció durant les discussions és l’absència de les al·lusions al «marxisme leninisme» que eren hegemòniques en congressos anteriors com a actes de catecisme.
n