Una lectora irredempta
Als seus 78 anys, Júlia Galisteo llegeix cinc hores diàries, està al dia de les novetats i visita, sempre que pot i malgrat la Covid, La Impossible, la seva llibreria de capçalera.
Abans de la pandèmia, Júlia Galisteo, als seus 78 anys, solia baixar a peu des del seu pis, a prop del pont de Vallcarca, fins a La Impossible. No havia tornat a trepitjar la llibreria de Provença amb Enric Granados fins fa dues setmanes, quan, enyorada, es va plantar allà amb un trolley en el qual va guardar un botí de 15 llibres que les seves llibreteres de capçalera, Olga Federico i Mireia Perelló, la van ajudar a portar al taxi que la pujaria de tornada a casa. Cal cuidar-la, lectores com ella són tresors.
Amb el virus amb prou feines surt. Els seus tres fills, per precaució, la veuran el just. «Estic a gust a casa, en la intimitat entre el llibre i tu, i amb la meva gata», somriu des de la butaca en la qual des que es va jubilar llegeix unes cinc hores al dia, envoltada de prestatgeries, que reparteix en unes altres dues habitacions, ordenades unes per editorials i altres per ordre alfabètic d’escriptors i d’escriptores.
Rodoreda i Zweig
Sempre a mà, dues llibretes. «En una apunto el que llegeixo cada mes i en l’altra, per editorials, els llibres que tinc». N’ha regalat molts, però ja no els deixa «perquè no tornen», lamenta. Marcats amb el seu ex libris, calcula tenir més de mil títols. És eclèctica. «Tot Mercè Rodoreda i tot Stefan Zweig. M’agrada Joseph Roth però també la novel·la històrica –Toti Martínez de Lezea o Hilary
Mantel–, o l’assaig», explica davant les memòries de Francisco Ayala, Recuerdos y olvidos. Té «per llegir» les Obres Completes de Pla, però també les d’Agatha Christie, tot i que «s’ha quedat antiga», diu, i ha llegit tres vegades La muntanya
màgica, de Thomas Mann, des que l’hi va recomanar un llibreter de La Central: «En cada relectura hi descobreixes coses noves».
«No vaig tenir la sort de néixer en una casa amb gaires llibres. Però des de jove vaig començar amb els de Cercle de Lectors. Sento obsessió per llegir», confessa aquesta assídua de La Caixa d’Eines, Documenta, La Memòria, La Central o Casa Usher abans de rendir-se a La Impossible. ¿Recomanació de Sant Jordi? Hamnet, de Maggie O’Farrell, i El fill del xòfer, de Jordi Amat. n