Bloqueig a la catalana
Un centenar de càrrecs en una trentena d’organismes públics tenen el mandat caducat des de fa anys. Els ferris blocs en què fa temps que està dividit el Parlament i la política catalana han impossibilitat la majoria d’aquests nomenaments.
El bloqueig en la renovació dels organismes públics no és un patrimoni exclusiu dels partits estatals ni del Congrés dels Diputats. Les formacions catalanes també cometen el mateix pecat al Parlament, on un centenar de càrrecs es mantenen amb el mandat caducat des de fa anys al començament de la 13a legislatura. Els ferris blocs en què fa temps que està dividida la política catalana ha impossibilitat la major part d’aquests nomenaments, que en alguns casos s’arrosseguen des de fa un lustre.
La nova composició de la Cambra ha reforçat els dos blocs, però el fet que ara el grup majoritari sigui el PSC (empatat amb ERC), i no Ciutadans, obre l’interrogant de si serà més fàcil construir majories transversals per desencallar les renovacions pendents. Aquestes en són algunes.
1 Síndic de Greuges.
Amb la llei a la mà, Rafael Ribó hauria d’haver abandonat el càrrec de Síndic de Greuges el 10 de febrer del 2019, després de 15 anys al lloc. El procés de relleu ni tan sols es va arribar a activar davant l’evident falta de consens. El seu substitut requereix el suport de tres cinquenes parts dels diputats (81 de 135), cosa que fa insuficient l’aval de les forces independentistes, que sumen 74 diputats, per la qual cosa requereix almenys el concurs d’algun grup parlamentari no independentista.
2 TV-3 i Catalunya Ràdio.
El desembre del 2018, Ciutadans, JxCat, ERC i PSC van ser capaços d’acordar una llista de noms per a la renovació dels sis membres de la cúpula de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). No obstant, al cap de pocs dies d’haver-se fet pública una entesa que unia a la mateixa foto Cs amb les dues formacions del Govern, els taronges van decidir congelar el pacte arran d’una polèmica pels elogis del president Quim Torra a la via eslovena per arribar a la independència. No s’ha tornat a saber res d’aquesta renovació. A més, els 16 membres del consell assessor de continguts de la CCMA tenen el mandat caducat des del juliol del 2016.
3 Consell de Garanties Estatutàries.
Cinc dels sis integrants de l’òrgan consultiu que dictamina l’adequació de les lleis a l’Estatut i a la Constitució estan pendents de ser substituïts. Joan Egea i Carles Jaume tenen el mandat caducat des del novembre del 2015, però continuen exercint a l’espera que el Parlament acordi la seva renovació. I també en funcions hi ha Pere Jover i Jaume Vernet des de novembre del 2018. A més, Joan Ridao
va renunciar al lloc el 2016 per ser nomenat lletrat major del Parlament, però la seva cadira continua vacant.
4 Sindicatura de Comptes.
L’organisme que fiscalitza els comptes de tota l’administració pública va passar de tenir set membres a sis el mes de novembre del 2017, després de la renúncia no substituïda d’Andreu Morillas. Però, a més a més, tres integrants més tenen el mandat caducat i exerceixen en funcions.
5 Autoritat Catalana de Protecció de Dades.
La directora d’aquest organisme, Maria Àngels
Barbarà, té el mandat caducat des del juliol del 2017. El seu relleu requereix el suport de tres cinquenes parts del Parlament.
6 Consell de l’Audiovisual de Catalunya.
El CAC està format per cinc membres, dels quals només en queden quatre i tots amb el mandat caducat. El maig del 2020 va renunciar per jubilació Salvador Alsius i la seva plaça no ha sigut substituïda. Els quatre consellers que queden (el president, Roger Loppacher; Carme Figueres, Daniel Sirera i Yvonne Griley) ja haurien d’haver sigut reemplaçats. El mandat de Griley va vèncer al juliol, però els de Loppacher, Figueres i Sirera ho van fer el 2018, quan van complir els sis anys no renovables que fixa la llei. El relleu és molt complex perquè requereix l’acord de 90 diputats.
7 Altres organismes.
També estan pendents de renovació els 13 membres del Consell Assessor de RTVE a Catalunya; els tres membres del Consell Assessor de Protecció de Dades; 16 representants de consells socials de les universitats públiques; tres dels cinc membres de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública; set membres de la Comissió de Control de Consultes Populars; i tres vacants de la Junta de Museus.