«Això va de pasta i poder»
La Superlliga assegura haver descobert la fórmula de la Coca-Cola, i promet disparar els beneficis suprimint el distribuïdor. Els economistes Iván Cabeza i Marc Ciria creuen que el Barça no es podia quedar enrere quan tots els competidors van en la mateixa direcció.
«Això va de pasta i de poder. És com si Coca-Cola i el seu distribuïdor tinguessin un acord que anava bé fins a les dues parts fins que Coca-Cola pensa ‘jo vaig justet i el meu distribuïdor va a Ferrari’ i decideix canviar de model i passar a distribuir-lo ell mateix». Així resumeix Iván Cabeza, soci director de Laudem Partners i expert en l’economia blaugrana, el terratrèmol que ha sacsejat el món del futbol. «La propietat del futbol és dels clubs, aficionats, socis i propietaris, no d’un tercer que organitza i que no ha buscat solucions. Els clubs s’han buscat la vida», coincideix Marc Ciria, financer i director general a Diagonal Inversiones.
Tots dos creuen que el club blaugrana no tenia cap altra alternativa que pujar al carro de la Superlliga. «El Barça hauria sortit igualment de la seva crisi econòmica però en sortirà molt més ràpid si entren aquests ingressos que cauen del cel, sense comprometre cap actiu. Amb les xifres que s’han dit, més de 300 milions a fons perdut i ingressos que es multipliquen el doble, no es pot quedar enrere. No hi ha discussió», reflexiona Cabeza.
El repartiment
La temporada passada la Champions va repartir 1.950 milions, que passarien a ser 4.000 amb el nou format. El 32,5% dels 4.000 milions que generarien el nou contracte televisiu anirien a les arques dels 12 clubs fundadors (més els tres que queden per anunciar-se), un altre 32,5% entre els 20 equips que la disputin cada any, un 20% es repartiria en funció dels mèrits esportius i el 15% restant estarien distribuïts per aspectes comercials. El premi per al campió serien 250 milions d’euros i, segons les estimacions de la Superlliga, un equip en podria arribar a guanyar 400, gairebé el triple del rècord d’ingressos que va firmar el Barça fa dos anys a la Champions: 117 milions
«Quan els premis per competició passen de 120 a 400 és
«Amb més de 300 milions a fons perdut i ingressos que es doblen no hi ha discussió» «Si passen de guanyar 120 a 400 és que algú s’emportava part de pastís que no corresponia»
que el mitjancer es guanyava molt bé la vida, quan l’únic que feia era organitzar, i s’emportava una part del pastís que no li corresponia», incideix Ciria.
Els fundadors, segons van revelar en el primer comunicat de la Superlliga, rebrien també un «pagament d’una sola vegada de 3.500 milions d’euros dedicat únicament a emprendre plans d’inversió en infraestructures i compensar l’impacte de la pandèmia de la Covid».
«JP Morgan no fa les coses sense motiu. Si dona aquesta prima de fitxatge de 3.500 milions és que creu que hi ha negocis si posa els millors en el millor horari i ho fa global. Pot ser el projecte esportiu més important del món, superant l’NBA i a l’NFL», vaticina Ciria.
«El Barça no tenia cap opció quan tots els competidors van en aquesta direcció. Una altra cosa és explicar-ho en una assemblea.
Però la Covid ha accelerat una situació que no tenia sentit», considera Cabeza. «No té cap sentit que aquest any hagin passat pel Camp Nou Osques i Getafes i no haver tingut quatre, cinc o sis partits contra rivals com la Juventus o el PSG».
Pujada a la borsa
De moment ja hi ha clubs que han començat a guanyar diners amb la Superlliga abans fins i tot que hagi arrencat. La Juventus va registrar ahir un increment a la Borsa de Milà del 17,85%, fins a situar-se en els 0,91 euros per acció, el seu nivell més gran des del mes de setembre passat, després de l’anunci de la nova competició. Per la seva banda, el Manchester United, que cotitza a la Borsa de Nova York, va viure també un repunt del 9,34%. Cap a la mitja sessió, cada un dels seus títols es negociava a un preu de 17,68 dòlars.