L’Eurolliga de bàsquet, el precedent de referència per a la Superlliga

Els millors clubs, els millors jugadors, cada setmana. L’esperit que envolta el naixement de la Superlliga, que té ja data d’inici per a aquest agost, no resulta del tot desconegut per a l’aficionat a l’esport a Europa. L’Eurolliga de bàsquet és la referència immediata que ve a la ment per visualitzar l’ambiciós projecte que manegen els equips de futbol més potents d’Europa per a la seva pròpia competició al marge de la UEFA, tot i que l’NBA, als Estats Units, podria servir també com a model del torneig que es desitja posar en marxa.

El desig de tenir el control i la capacitat de generar més recursos econòmics és també el que va moure alguns dels clubs més importants del continent (Madrid, Barça, Baskonia, Benetton Treviso, Kinder Bolonia, i l’Olympiacos) a fer el pas en la temporada 200001 per fundar la seva pròpia competició i apartar-se del tutelatge de la FIBA (Federació Internacional de Bàsquet) que era la responsable d’organitzar la Copa d’Europa.

Torneig semitancat

Després de 20 anys de rodatge, l’Eurolliga s’ha consolidat com un referent entre els aficionats amb els mateixos paràmetres que desitja implantar la Superlliga: un format semitancat de competició, amb els millors equips del continent enfrontant-se entre ells cada setmana en una lliga de de 18 equips, amb 34 jornades, uns play-off de quarts i la final four.

Un total d’11 equips dels 18 compten amb llicències fixes a l’Eurolliga, sense importar el resultat que obtinguin en el seu campionat (Madrid, Barça i Baskonia, Panathinaikos, Olympiacos, Fenerbahçe, Efes, CSKA, Maccabi, Zalgiris, Armani Milán), dos més procedeixen de la segona competició europea, l’Eurocup, hi ha dues invitacions plurianuals i tres invitacions a clubs destacats en les seves respectives lligues.