Les autonomies reuneixen projectes per captar el màxim de fons europeus
> Les regions dissenyen els seus propis fulls de ruta amb propostes que sumen una inversió total de diversos centenars de milers de milions d’euros
Ningú vol perdre el tren de la recuperació. Les autonomies han fet provisió de projectes per captar els màxims diners dels fons Next Generation. Serà impossible posar en marxa totes les propostes –sumen el quàdruple dels 70.000 milions en transferències per a inversions que es licitaran fins al 2023– però gairebé totes han plantejat fulls de ruta de màxims, oberts a la incorporació de noves idees, per estar preparades quan comenci el repartiment de les ajudes.
Es tracta de programes públics, privats i publicoprivats, molts presentats ja al Govern, que van des de l’hidrogen verd (Castella-la Manxa, Galícia, Catalunya o València) o les bateries (Navarra, Aragó o València) fins a altres d’intrínsecs de cada regió.
La majoria defensa que la distribució de les ajudes serà per «concurrència competitiva», tot i que la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, demanava la setmana passada «transparència, claredat i objectivitat» en el repartiment. Hisenda va anunciar ahir a la Conferència Sectorial del Pla de Recuperació que està dissenyant un sistema d’«informació, gestió, seguiment i control» que inclourà autonomies i municipis.
CATALUNYA.
Catalunya ha dibuixat 27 grans projectes que inclouen empreses com Naturgy, ICL, Celsa, Aigües de Barcelona, Cellnex o Holaluz. Quatre són els prioritaris: un battery hub; un projecte de xips del Supercomputing Center; l’Hidrogen Valley of Catalonia i un altre sobre una proteïna alternativa.
ANDALUSIA.
La Junta ha validat 151 projectes per valor de 35.000 milions, als quals cal sumar-ne 2.000 més de la Federació Andalusa de Municipis i Províncies (FAMP) per valor de 59.000 milions més. Entre les prioritats: el corredor mediterrani per connectar el Port d’Algesires amb la resta d’Espanya; i l’ampliació dels metros de Màlaga o Sevilla.
MADRID.
La comunitat ha plantejat 214 inversions i 18 reformes en el seu pla #reactivamosMadrid. Entre els principals projectes: fer un hub aeronàutic de referència, la reforma dels hospitals de La Paz o el Gregorio Marañón i l’ampliació de la línia 11 de metro.
GALÍCIA.
La Xunta aspira a realitzar un total de 354 projectes, el 65,4% de l’Administració i el 34,6% de sectors econòmics i industrials. Sobresurt entre les idees la creació d’una fàbrica de fibres tèxtils a partir de fusta, un centre per al processament de purins i una planta d’hidrogen verd.
ASTÚRIES.
El principat compta amb 230 propostes de promotors privats. Per «confidencialitat» la comunitat no n’ha revelat cap, però per sectors econòmics, l’energètic és el que més propostes aglutina (55%).
CASTELLA-LA MANXA.
El pla Castella-la Manxa Avança està format per 134 projectes públics i 429 de privats. Destaca un complex residencial i d’investigació a Albacete
i el Centre Nacional Hidrogen Verd de Puertollano (Ciudad Real) impulsat per Iberdrola i Fertiberia (privats) i el Parc Científic i Tecnològic per a l’Economia Circular a Conca (públic).
MÚRCIA.
La comunitat ha presentat més d’un miler de projectes. Els eixos prioritaris seran la creació d’un pol industrial energètic de la mà de l’«hidrogen, el gas i les renovables»; potenciar l’agricultura sostenible; crear un hub logístic a la comunitat i impulsar un turisme «més sostenible i de més impacte econòmic».
ARAGÓ.
La regió treballa en el pla Aragó Pot, encara en creació. No obstant, ja compta amb 240 projectes d’iniciativa publicoprivada. A més, l’empresa Saica forma part, al costat de 49 més, d’un potencial projecte estratègic de paper i cartró, i el grup logístic Sesé forma part del consorci del cotxe elèctric.
PAÍSBASC.
El País Basc aspira a rebre un total de 5.700 milions d’Europa en 200 inversions, segons el programa Euskadi Next 21-26.
COMUNITAT VALENCIANA.
La Generalitat ha perfilat 200 projectes, públics i privats, que ha enviat en diferents manifestacions d’interès al Govern. Ressalten l’Aliança Valenciana de
El pla ha reconegut diversos projectes, però la comunitat procedirà «a un nou cribratge (...) per identificar els que finalment tinguin més opcions». Entre aquests hi ha l’Estratègia Canàries Destinació, que preveu transformar el model turístic.
CASTELLA
Castella i Lleó ha identificat 454 projectes, però no vol revelar-ne cap perquè no «ho permeten els promotors». Segons algunes fonts, les seves apostes inclouen l’hidrogen, la banda ampla o l’energia fotovoltaica.
BALEARS.
El Govern ha definit 250 projectes i ha rebut 350 propostes més. Amb aquestes elaborarà una llista de projectes per buscar finançament de tot tipus, via fons europeus, però també amb altres mecanismes com la recaptació de l’IVA turístic per realitzar-les totes. Destaca el tramvia de Palma de Mallorca, que unirà el centre de la ciutat amb l’aeroport i el complex de ciència i biomedicina Medtech.
NAVARRA.
La comunitat foral compta amb 125 projectes dins del pla Reactivar Navarra. Entre aquests sobresurt el Health Big Data Hub, una eina que busca millorar l’assistència sanitària a través de dades, i una planta d’acoblament de bateries per a cotxes.
Cantàbria (Re) Activa ha esbossat 102 projectes. L’estrella és el desenvolupament del centre logístic de La Pasiega, amb una terminal ferroviària, i una nova seu del Museu de Prehistòria i Arqueologia (MUPAC).
CANTÀBRIA. LA RIOJA.
ILLEÓ.
Sense estimació pressupostària, el pla de La Rioja està format per quatre eixos: Vall de la Llengua (llengua i cultura de la regió), Enorregió (modernitzar el sector del vi a tota la cadena), Ciutat de l’Envàs i l’Embalatge i Territori Digital de Serveis (banda ampla i serveis associats).
EXTREMADURA.
Sense projectes concrets encara, ja que «s’estan començant a materialitzar les línies concretes en les diferents conferències sectorials», la comunitat contempla la creació del Centre Nacional d’Investigació en Emmagatzemament d’Energia de Càceres (71 milions), inclòs en els PGE 2021.
n