Escrivá renuncia a compensar l’IPC negatiu en la revisió de les pensions
> La proposta inicial de l’Executiu pretenia que les prestacions pugessin menys en els anys venidors si venien d’un exercici amb l’IPC negatiu
El Govern ha renunciat a introduir un factor de compensació en la revaloració de les pensions, que hauria moderat els increments futurs en el cas que en els anys precedents hi hagués hagut algun exercici amb l’IPC negatiu. La intenció d’aquesta fórmula, que ha caigut de les taules de negociació, era compaginar el manteniment del poder adquisitiu dels pensionistes amb la contenció de la despesa pública. Aquest va ser un dels elements pactats ahir entre el Ministeri d’Inclusió i Seguretat Social i els sindicats, segons han confirmat diverses fonts coneixedores de les converses.
Les negociacions al si del diàleg social per mirar de trobar un acord per a una nova reforma de les pensions avancen i ahir l’Executiu va realitzar una renúncia per mirar de cultivar el màxim consens entre les parts. Els sindicats s’havien oposat a qualsevol revisió a la baixa i desconfien de part de la reforma que els planteja el ministre d’Inclusió i Seguretat Social, José Luís Escrivá. La carpeta acordada ahir a les taules de diàleg social és una de les moltes arestes que constitueixen la nova reforma i que encara no està tancada.
Una mica més d’un mes després d’aprovar el seu pla d’11.000 milions d’euros en recolzaments a la solvència empresarial (7.000 milions
Poder adquisitiu
El full de ruta inicialment plantejat pel ministre Escrivá passava per revaloritzar les pensions segons l’IPC de l’any anterior. Amb un matís, que en cas que l’IPC hagués sigut negatiu, en els tres anys precedents es realitzaria un càlcul per mirar de compensar en ajudes directes), el Govern preveu modificar-lo avui per permetre a les comunitats autònomes concedir els suports a companyies que no pertanyin als 95 sectors inicialment previstos, així com a algunes firmes que van registrar pèrdues el 2019, abans de la pandèmia. L’Executiu aquest puntual guany de poder adquisitiu i contenir així la pujada de la despesa pública. És a dir, si la inflació al tancar l’any havia sigut de l’1%, les pensions pujarien l’1%. No obstant, si l’IPC hagués sigut negatiu, entrava en joc la clàusula per contenir la despesa. És a dir, si l’IPC hagués sigut del -1%, les pensions
donarà així resposta a una demanda que des del primer moment ha sigut un clamor pels governs regionals, l’oposició i les patronals.
Feia setmanes que la vicepresidenta econòmica, Nadia Calviño, mostrava la seva disposició a obrir la mà i ahir va confirmar en un acte d’AFI que el Consell de Ministres té previst modificar avui el reial decret «perquè el marc legal doni un marge addicional a les comunitats autònomes per ajudar els sectors i les empreses particularment afectats al seu territori».
Per causes excepcionals
Economia entén que amb els paràmetres aprovats per a tot el país s’han fixat uns mínims i que, addicionalment a aquesta base, les comunitats podran ara incidir en els sectors més perjudicats. aquell any no haurien pujat (la revisió s’haurien quedat en el 0%), però aquest guany extra de poder adquisitiu s’hauria compensat descomptant part de la pujada dels tres anys posteriors, en cas que en aquests l’IPC sí que hagués sigut positiu.
Aquesta fórmula ha tingut diverses modificacions en els mesos que els agents socials i l’Executiu han estat negociant la nova reforma de les pensions. Aquest element és un dels pilars del primer bloc de reformes que el Govern ha promès escometre durant el present exercici, amb vista que aquestes estiguin vigents ja al 2022. Aquest primer bloc combina una sèrie d’incentius i penalitzacions per retardar l’edat de jubilació efectiva, així com un nou càlcul per anar actualitzant les pensions cada any. Aquest últim punt ha anat canviant, ja que inicialment Escrivá va plantejar que les pensions fossin revisades en funció a una mitjana mòbil durant un període de còmput de cinc anys.
Després aquest element va canviar, després de la pressió sindical, que entenia que era una fórmula complexa per ser entesa per la ciutadania. Després es va passar a la fórmula que va caure ahir de la negociació. I que ha tornat a canviar, amb l’objecte de desembussar les taules.
Calviño també va anunciar la setmana passada que el Govern permetrà que certes empreses que van patir pèrdues el 2019 rebin les ajudes. En principi, estan pensades per a companyies que eren viables abans de la pandèmia i ho poden continuar sent si reben recolzament a la seva solvència, per la qual cosa es va excloure les firmes que van registrar números vermells abans de l’esclat de la malaltia com a criteri per deixar fora companyies inviables pels seus problemes previs a la Covid19. No obstant, es permetrà l’ajuda si les pèrdues es van deure a causes excepcionals, com la fallida del grup de viatges britànic Thomas Cook, que va afectar particularment les Canàries i les Balears, les comunitats que rebran més suport del pla del Govern.
nn