Superlliga: els riscos per al futbol

Si els promotors triomfen, hi sortirà perdent el futbol tal com l’hem conegut fins ara, ja que serà menys esport i més negoci i espectacle, com passa en el model nord-americà

El que és més probable és que la disputa s’acabi decidint davant el Tribunal de Justícia de la UE, i allà les federacions, veient els antecedents, ho tenen malament

¿Seguiran els aficionats del futbol prestant atenció als resultats de la lliga local durant els caps de setmana? ¿Mantindrà l’al·licient la Copa del Rei? ¿Podran subsistir els clubs que participen en competicions inferiors? L’aparició de la Superlliga pot ser un punt d’inflexió en la concepció moderna del futbol en diversos aspectes crucials. No només referent a les competicions sinó al paper preponderant de les federacions en l’entramat esportiu. Aquestes són organismes, mig públics mig privats, encarregats principalment d’organitzar les competicions. Amb el pas del temps, i a mesura que el futbol va anar creixent en popularitat i generava abundants beneficis gràcies a la venda dels drets de retransmissió televisiva, les federacions han transitat de gestionar competicions a ser reguladors empresarials d’una activitat econòmica puixant. Per posar una dada: la UEFA va generar uns ingressos de 15.000 milions d’euros entre el 2016 i el 2020.

Probablement, sense ser conscients de les conseqüències d’aquesta transformació, les federacions van obrir una capsa de Pandora quan van començar a fer prevaler els seus interessos econòmics per sobre dels purament esportius. Confiades, potser, en la seva posició de domini monopolístic de les competicions i del mercat econòmic que generaven, van desatendre un risc d’aquesta transformació: l’atracció que llavors podrien suposar les competicions futbolístiques a altres agents del mercat, amb més experiència en aquests combats. Si es tracta de negoci, aquí hi som nosaltres. Això és el que devien pensar els promotors ocults de la Superlliga, és a dir, els qui aportaran els 70.000 milions amb què es finançarà la nova competició.

¿Qui perdrà amb aquest desafiament? Deixant al marge les federacions nacionals i internacionals, com a eixos vertebradors de l’esport i del futbol en particular, també hi perdran els jugadors –que s’exposen a sancions o a no jugar amb les seves seleccions nacionals– i els clubs mitjans, que possiblement vegin minvada la qualitat de les lligues nacionals.

¿Quina serà la dimensió del dany? S’haurà d’esperar a veure els esdeveniments. Sembla inevitable que les competicions que organitza la UEFA, en especial, la Champions League, siguin les principals perjudicades, ja que sembla difícil la coexistència amb la Superlliga. Les lligues nacionals s’hi aventuren com les altres afectades, tret que passi com a l’Eurolliga de bàsquet, on han pogut trobar –no sense dificultats– un espai de convivència.

Competència i competició

Però, ¿és inevitable l’aparició de la Superlliga? El més probable és que la disputa jurídica s’acabi decidint davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. S’haurà de ponderar entre els principis de lliure competència entre empreses i els valors de l’esport europeu, sobre els quals s’assenten les competicions futbolístiques i les esportives en general, i element que les diferencia de l’esport nord-americà. Entre aquests valors destaquen la preservació de l’equilibri competitiu entre clubs, l’estructura piramidal de les competicions des de la base a l’elit i els mecanismes de solidaritat entre els diferents nivells competitius, és a dir, la resta de clubs de categories inferiors.

Els precedents del cas Bosman i del cas ISU auguren una decisió favorable a la Superlliga. En particular i atesa la similitud, tindrà especial pes la decisió en el cas ISU, que enfrontava la federació internacional de patinatge (ISU) amb esportistes que havien sigut convocats a participar en competicions organitzades per entitats que no eren les federacions. El que és més probable és que el tribunal es decanti per acceptar l’existència d’un altre regulador al mercat de competicions futbolístiques, és a dir, la Superlliga. I, si això és així, el futbol també serà un perdedor d’aquest duel, tal com l’hem conegut fins ara, ja que serà menys esport, i més negoci i espectacle, com passa en el model nord-americà.

n