TV-3: carta d’ajust
Cal resintonitzar la cadena amb les missions de servei públic de les quals s’ha allunyat
Vaig dedicar quatre anys de la meva vida professional a analitzar el pluralisme en els mitjans de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), és a dir, el servei públic de competència de la Generalitat. Des d’aleshores em vaig imposar un deure de reserva. El meu diagnòstic actual: en l’última dècada, amb el full de ruta del procés com a referència, els partits han anat passant pantalles, però hi ha hagut una pantalla fixa (TV-3) que ha sigut un instrument mediàtic clau per desplegar el relat independentista.
Estem davant un corrent de fons que s’ha anat enfortint durant els seus gairebé 38 anys d’història, però que ha acabat per desbordar els cursos de les missions de servei públic. En efecte, des dels seus inicis, TV-3 va anar forjant una cosmovisió i un univers simbòlic que han anat colonitzant transversalment tota la programació, des del mapa del temps fins als esports passant per la ficció, i que impregna el seu llenguatge. Una televisió pública –i aquesta afirmació val per a TVE– ha d’utilitzar un gran angular per projectar la pluralitat de la ciutadania a la qual serveix.
Molt abans que s’iniciés formalment el procés, com a responsable de pluralisme del Consell Audiovisual de Catalunya (20062010), havia alertat del biaix nacionalista de la televisió pública catalana en conversa franca amb els seus responsables, notables professionals de l’ofici. Insistia en una idea: no es tracta de reduir, ni encara menys, de proscriure, la cosmovisió nacionalista, sinó de sumar altres visions i ampliar horitzons. El resultat és paradoxal: TV-3 és el mitjà autoreferencial de l’espai nacionalista, però el seu univers simbòlic no es correspon amb la majoria social catalana, més plural, complexa i polièdrica; fidelitza la seva audiència, però no penetra en l’aliena.
En posaré un parell d’exemples, en el terreny de l’anàlisi quantitativa i qualitativa, de la meva etapa en el CAC. El primer es recull a l’Informe 9/2009 sobre el temps de notícia de les informacions de TV-3 referents a la celebració de la consulta independentista d’Arenys de Munt (13 de setembre del 2009). La durada d’aquest ítem el mes de setembre d’aquell any va ser de 1.09.46 hores; més que les informacions sobre la Diada (33.03 minuts) i el debat de política general del Parlament (28.44 min). L’experiència pilot de la consulta d’Arenys de Munt va trobar en TV3 la seva caixa de ressonància.
El segon cas s’aborda a l’Informe 90/2007 sobre el documental Terra Lliure, punt final, emès el 14 d’abril d’aquell any. El CAC en va fer quatre consideracions: «1. El relat en off és un intrarrelat, és a dir, utilitza el mateix llenguatge que els actors i els testimonis. Parla d’accions armades i no d’atemptats, d’activistes i no de terroristes [...]. 2. La majoria de testimonis polítics pertanyen al mateix sector ideològic. Hi ha una manca de pluralitat de visions i opinions. 3. No hi ha una representació adequada de les víctimes. 4. Les fonts d’informació són insuficients i esbiaixades [...]». El documental va ser dirigit per David Bassa, actual cap d’Informatius de TV-3.
Des d’aleshores, a mesura que avançava el procés, TV-3 s’ha anat allunyant de les missions de servei públic que fixa la llei de comunicació audiovisual de Catalunya, en
És el mitjà autoreferencial de l’espai nacionalista, però no es correspon amb una majoria plural
particular, les «missions específiques» de l’article 26.3. En recordaré una: «La promoció activa de la convivència cívica, el desenvolupament plural i democràtic de la societat, el coneixement i el respecte a les diverses opcions i manifestacions polítiques, socials, lingüístiques, culturals i religioses presents al territori de Catalunya. […] És necessari l’ús de tots els llenguatges, formats i discursos que dins del respecte i l’atenció a la diversitat i el pluralisme, permetin el diàleg, la comprensió i la cohesió entre les diverses opcions i les diverses àrees del territori de Catalunya».
Des d’aquesta òptica, és evident que les emissions de TV-3 han creuat la línia vermella. És l’hora de posar la carta d’ajust per, en una primera etapa, ressintonitzar la cadena amb les missions específiques de servei públic de la qual és deutora. I, en una segona fase, analitzar la viabilitat econòmica del model actual i definir una estratègia per adaptar-lo als nous serveis i aplicacions de l’entorn audiovisual del segle XXI.
n