Rafael Jorba és periodista. Secretari del Comitè Editorial d’EL PERIÓDICO
No, no odien Colau perquè deixi Twitter. Odien Colau si fa una cosa i si fa la contrària. L’odi va molt més enllà d’una legítima i sana rivalitat política. Perquè per descomptat Colau s’equivoca, Colau és de vegades incoherent, Colau té problemes seriosos per portar les seves idees a la pràctica i a Colau, només faltaria, cal fiscalitzar-la, collar-la, interrogar-la, com a qualsevol càrrec públic. Però aquesta no és la qüestió: l’odi que suscita alhora en la Barcelona pija, en la Catalunya indepe i en l’Espanya cutre la converteixen en un focus de bel·ligerància peculiar i únic. A Colau l’odien perquè la seva aposta per la nova mobilitat, celebrada en mitjans internacionals, ha resultat ser un èxit per als ciutadans que volen menys cotxes i respirar millor, i un fracàs per als que, des de la zona alta, pronosticaven una apocalipsi que no ha arribat. L’odien perquè saben que la seva defensa de la bicicleta no té marxa enrere i perquè no s’ha doblegat al lobby dels cotxes. L’odien perquè mentre ens bombardegen amb articles dient que l’urbanisme tàctic és un desastre, els ciutadans envaeixen amb entusiasme el nou espai pintat del carrer de Pelai. L’odien perquè en plena pandèmia va reaccionar ràpidament i els neoliberals que li haurien d’haver aplaudit la cessió d’espai públic perquè bars i restaurants tinguessin més terrasses per salvar els seus negocis van preferir llavors fer-se els ofesos amb la presumpta lletjor de no se sap quin piló groc.
Uns l’odien perquè, malgrat mostrar la seva solidaritat des del primer moment amb els presos, es va mostrar fermament contrària a la DUI, i d’altres perquè malgrat fugir de qualsevol essencialisme s’ha declarat a favor del referèndum. L’odien simplement perquè és d’esquerres, pel que representa, i per la seva lluita contra la Catalunya del 3%. I l’odien perquè governa a plaer amb només 11 regidors justament perquè els que l’odien no tenen més arguments que els de l’odi. No s’adonen que, odiant-la fins al ridícul, l’enforteixen i li donen un passaport per governar una altra legislatura.
n