El Tribunal de Comptes investiga ajudes de Colau a entitats
La Societat General Aigües de Barcelona acusa l’alcaldessa de privilegiar organitzacions afins amb subvencions que considera excessives.
Una de les iniciatives de més envergadura que es va proposar Ada Colau com a alcaldessa de Barcelona va ser aconseguir una gestió de l’aigua municipalitzada. El pla no va quallar, i ha tingut com a conseqüència que la Societat General Aigües de Barcelona (SGAB), soci principal de l’empresa publicoprivada que s’ocupa del servei que l’alcaldessa volia públic, es convertís en l’arxienemic principal dels comuns. Entre altres fronts, l’empresa en va obrir un contra la multiconsulta, que la va paralitzar.
Ara, Aigües de Barcelona ha denunciat davant el Tribunal de Comptes ajudes concedides per l’ajuntament a diverses entitats, per valor de 6,4 milions d’euros. Entre aquestes figura la concessió de 852.633 euros, entre el 2016 i el 2018, a Enginyers sense Fronteres, entitat amb la qual va estar vinculat l’actual regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Eloi Badia. La mateixa entitat va rebre 271.437 euros del consistori entre el 2012 i el 2015, amb Xavier Trias com a alcalde. El tribunal ha admès a tràmit la denúncia, per la qual cosa investigarà les ajudes, segons va avançar el diari El Mundo.
El denunciant sosté que entitats com la citada, entre d’altres, han sigut utilitzades per Colau en el conflicte de l’aigua com si fossin independents, una cosa que l’empresa nega, per considerar que «són finançades directament per l’ajuntament per crear un clima denigrant» en contra seu, per la qual cosa considera que ha existit «menyscapte de cabals públics», del qual la denúncia assenyala com a responsables Colau i Badia.
La denúncia reclama que s’analitzi la inversió municipal de 875.293 euros en informes i estudis vinculats amb la municipalització potencial de la gestió de l’aigua. Altres entitats són assenyalades, amb les quantitats rebudes, dins del paquet de 6,4 milions posat en qüestió. La denúncia inclou el cas de l’Observatori DESC, on va treballar Colau, que va rebre 505.913 entre el 2016 i el 2018, i l’aportació a la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FABV), en el mateix període, de 475.525, presidida fins al 2015 per Lluís Rabell, després candidat al Parlament de Catalunya Sí que és Pot.
Badia va comparèixer juntament amb Marc Serra, regidor de Drets de la Ciutadania i Participació, per comentar la denúncia i la seva acceptació a tràmit. Tots dos van acusar Agbar de proposar-se frenar l’actuació municipal amb les seves iniciatives judicials. «No és un atac només al govern municipal, és un atac a la democràcia», va afirmar Serra, que va assegurat que el consistori aportarà tota la documentació que acredita que les ajudes denunciades van ser concedides complint la normativa prevista, amb l’aval tècnic i jurídic preceptius.
Serra va remarcar que la denúncia «no és un fet aïllat» i que és un pas més dins de «l’estratègia d’una ofensiva judicial de determinats lobbies contra certes polítiques de l’ajuntament». El regidor va recordar que s’han registrat fins a vuit querelles contra regidors i fins a 40 recursos contra el reglament de participació ciutadana.
Serra va defensar el paper d’entitats assenyalades per la denúncia que, va dir, «desenvolupen una gran tasca a la ciutat». Va citar com a exemples la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i Aigua és Vida. «Semblen denúncies pensades per tacar la gestió municipal, quan Barcelona és referent en transparència», va afegir.
mitjans però no són els més adequats, i la gent està desesperada», afirma Rubio. Lamenten, per exemple, que després d’un desnonament hagin de ressituar una família en una pensió
Fa mesos que diverses entitats i moviments veïnals alerten de la situació de col·lapse. No només per l’augment de les persones necessitades, sinó perquè han d’assumir tasques que no els corresponen. Entre aquestes, tramitar l’ingrés mínim vital.
nn