L’Espanyol ja entreveu la meta
L’equip periquito, que suma 12 jornades sense caure, empata a Almeria i manté el matalàs de 10 punts a 7 jornades del final. De Tomás va fallar el penal que hauria suposat el triomf.
Només una catàstrofe de dimensions siderals evitaria el que tots els periquitos desitgen, aquesta tornada a Primera per la via ràpida que tan a prop té l’Espanyol. Podria tocar-lo ja amb els dits si l’equip hagués vençut ahir a Almeria (1-1). Va estar a punt de fer-ho amb remuntada inclosa, però les taules no suposen cap drama. El quadro català manté el matalàs dels 10 punts (més el goal average) sobre el seu rival, que segueix a la tercera plaça. Els homes de Vicente Moreno ja entreveuen la meta.
En poc més d’un mes els periquitos han passat de témer per l’ascens directe (l’Espanyol va arribar a caure a ser fora per primera vegada des del novembre) a fer càbales per encertar en quina jornada s’aconseguirà l’anhelat objectiu. Aquesta metamorfosi s’ha gestat gràcies a una sensacional ratxa que ha transformat els dubtes en eufòria. El quadro blanc-i-blau amplia el seu avantatge sobre el Mallorca, encadena 12 jornades sense perdre i 16 dels 18 últims punts.
Resolt el doble duel davant Leganés i Almeria sense danys, l’Espanyol afronta ara un còmode calendari amb dos partits seguits a Cornellà davant Las Palmas i Màlaga, dos equips ubicats a la zona tranquil·la que difícilment podran aspirar al play-off d’ascens, tot i que els andalusos mantenen alguna remota opció. No importa. L’Espanyol a casa s’ha mostrat com un cicló i ningú dubta que seguirà per aquest camí fins que certifiqui l’èxit. .
La catàstrofe consumada el juliol
La paciència de la cúpula del Tottenham es va esgotar i ahir es va anunciar l’acomiadament de José Mourinho com a entrenador dels Spurs. El tècnic lusità, que estava a la banqueta londinenca des del novembre del 2019, no va poder passar de l’empat davant l’Everton (2-2) divendres passat en la Premier i va deixar l’equip setè, a cinc punts de la zona de Champions.
Makaridze; Balliu, Maras, Cuenca, Akieme; Samu, Morlanes, Aketxe, Robertone, Lazo; Umar Sadiq. Tècnic: José Manuel Gomes. Canvis: Buñuel per Balliu (m. 46); Brian Rodríguez per Aketxe (m. 67); Juan Villar per Robertone (m. 82); Ramazani per Lazo (m. 82).
Diego López; Óscar Gil, Calero, Cabrera, Pedrosa; Embarba, Keidi Bare, Sergi Darder, Puado; Raúl de Tomás i Dimata. Tècnic: Vicente Moreno. Canvis: Nico Melamed per Puado (m. 75); Wu Lei per Dimata (m. 75); Fran Mérida per Darder (m. 82); Lluís López per Calero
(m. 82); Pol Lozano per RDT (m. 92).
1-0 (m. 50), Umar Sadiq s’avança a Calero i bat Diego López; 1-1
(m. 58), Dimata colpeja amb el cap una passada de De Tomás. passat aviat serà reparada. Nou mesos després, la travessia per l’infern de Segona s’acosta al seu final. Al maig s’ha de celebrar aquesta tornada al lloc que mai hauria hagut d’abandonar un club amb més de 28.000 socis que es va veure abocat a Segona 27 anys després.
Buscava ahir l’Espanyol la seva sisena victòria consecutiva davant un rival que ja va derrotar a Cornellà el desembre passat (2-1). El quadro andalús rebia els periquitos després de sumar només una victòria en els últims sis partits i amb el seu tècnic José Gomes a la corda fluixa. El lusità es va fer viral després del recent empat davant el Leganés amb un polèmic gol en el minut 100. El seu monumental emprenyament demanant «respecte» a crits havia sigut últimament el més ressenyable d’un Almeria sumit en un mal moment.
A priori les taules eren un resultat notable per als blanc-i-blaus. És cert que ho continuen sent, però veient el desenvolupament del xoc potser tenen gust de poc. Si un equip va estar a prop de la victòria aquest va ser l’Espanyol. Va començar perdent, però va tenir la victòria a les botes i el cap de la seva gran estrella, un RDT que va quallar un gran enfrontament no culminat amb el gol.
La primera part del xoc va transcórrer sense novetats. Màxima igualtat i cap ocasió destacable. Semblava que tots dos esperaven el seu moment i aquest va acabar arribant després del descans. El primer a colpejar
La destitució de Mou, de 58 anys, va arribar hores després que el Tottenham anunciés la seva participació en la futura Superlliga europea com un dels 12 fundadors. Els Spurs es troben en una crisi evident de resultats, amb una única victòria en els sis últims partits. La sorprenent eliminació de fa un mes en els vuitens de l’Europa League contra el Dinamo de Zagreb també va suposar un cop molt dur per al lusità.
La destitució priva l’extècnic del Madrid de seure a la banqueta diumenge
Fuenlabrada - .........................
- Saragossa ............................... Lugo - Alcorcón ...................................... Castelló - Mallorca ................................. Sporting - Oviedo ................................... Las Palmas - Màlaga ............................... Logroñés - Rayo .................................... Albacete - Mirandés .............................. Cartagena - Tenerife ............................ Leganés - Ponferradina .......................... Almería - .................................. va ser Umar Sadiq, que va aprofitar una gran passada de Robertone per anticipar-se a Calero i batre Diego López (m. 50).
No va tardar massa a respondre l’Espanyol amb una preciosa connexió entre Darder i De Tomás que va culminar Dimata de cap. No va marcar aquesta vegada RDT, però va tornar a exhibir el seu talent per equilibrar el duel (m. 57). La felicitat no va poder ser completa per a l’ariet periquito, que va provocar amb intel·ligència el penal de Buñuel, però va fallar després el llançament (m. 69). Makaridze, el meta georgià de l’Almeria, va endevinar la direcció.
Lluny de conformar-se amb un punt bo, l’Espanyol va voler completar la feina. El quadro periquito va acariciar la remuntada en una altra ocasió del seu golejador a tres minuts del final. El cop de cap d’RDT va tornar a topar amb l’arquer d’un Almeria impotent que amb prou feines va inquietar el sòlid líder de Segona.
na la final de la Copa de la Lliga davant el Manchester City de Pep Guardiola, l’oportunitat perquè el Tottenham aixequi el seu primer títol des del 2008.
El president Daniel Levy ni tan sols li va concedir aquest privilegi, tot i que Mourinho no se n’anirà a casa amb les mans buides. El lusità, que ja va ser acomiadat en el Chelsea i el United, cobrava 20 milions d’euros per temporada i tenia contracte fins al 2023. Percebrà 17 milions com a quitança, segons va informar el diari The Independent.
n