El jurat declara culpable l’expolicia jutjat per la mort de George Floyd

> El jurat popular considera que Chauvin ha de complir condemna per tots els delictes: assassinat en segon i tercer grau i homicidi imprudent

«L’arc moral de la història és llarg, però s’inclina cap a la justícia». La cita atribuïda a Martin Luther King, tantes vegades utilitzada per Barack Obama i tantes vegades reduïda a una floritura retòrica buida, es va reafirmar ahir als EUA. El jurat popular encarregat de dictar sentència en el judici contra el policia blanc que va matar l’afroamericà George Floyd a Minneapolis fa gairebé un any va parlar. Derek Chauvin és culpable dels tres càrrecs als quals s’enfrontava: assassinat en segon grau, assassinat en tercer grau i homicidi imprudent. La decisió es va adoptar amb la unanimitat dels 12 membres del jurat, com era preceptiu, i va arribar a la segona jornada de deliberacions. Un desenllaç que hauria de servir per evitar el nou esclat social que molts anticipaven.

El veredicte era la vàlvula d’escapament que esperava la majoria del país, inclòs el president, Joe Biden, en un cas que ha mantingut en suspens els nordamericans per les explosives ramificacions que portava. El país té gravada a la retina l’esgarrifosa brutalitat que Chauvin va desplegar per acabar amb la vida de Floyd. Un home corpulent, però desarmat, que va ser detingut per pagar un paquet de cigarrets amb un bitllet presumptament falsificat de 20 dòlars.

Ho va pagar amb la seva vida, asfixiat durant 9 minuts i 29 segons sota el genoll de l’agent, que ni tan sols es va dignar a treure’s la mà de la butxaca mentre Floyd agonitzava, invocava la seva mare com un nen gran i repetia «no puc respirar» mentre s’apagava la seva consciència.

La macabra fredor exhibida per Chauvin, la seva despietada indiferència cap a la vida d’aquell home negre, va fer reviure a milions de nord-americans els vells traumes del passat, tan vigents en la vida quotidiana dels afroamericans, des dels linxaments d’Emmet Till i Rodney King fins als vestigis d’aquella segregació que encara impera larvadament a la vivenda, l’accés al crèdit, l’educació o la justícia. L’assassinat de Floyd va posar en marxa les protestes racials més grans des de l’època dels drets civils, amb rèpliques a diverses capitals mundials, un capítol que temporalment es tanca avui.

El veredicte arriba després de tres setmanes de judici, en què l’acusació va presentar desenes de testimonis, des de metges forenses a experts en l’ús de la força i fins a la jerarquia de la policia de Minneapolis, que va condemnar amb duresa les accions del seu subordinat. La por al país era notable davant la possibilitat que tornessin a encendre’s els carrers amb un veredicte per sota de les expectatives.

Aquesta decisió era la vàlvula d’escapament que esperava la majoria del país, incloent-hi el president Joe Biden

Advertències i temors

«Reso perquè el veredicte sigui l’adequat. Les proves són aclaparadores. I no diria això si el jurat no estigués reclòs en aquests moments», va dir Biden hores abans del desenllaç. La sentència per a Chauvin haurà d’esperar uns dies, tot i que només el càrrec d’assassinat en segon grau comporta una pena de fins a 40 anys de presó. Els líders negres havien advertit que la frustració latent estava destinada a desbordar-se en cas que s’assolís un veredicte advers. «No podem condonar aquesta Amèrica inhumana, no podem condonar la maldat que presenciem al vídeo de l’arrest», va dir diumenge Benjamin Crump, l’advocat de la família Floyd.

n