CaixaBank planteja 8.291 acomiadaments en l’ero més gran d’un banc espanyol

Pretén retallar el 18% de la plantilla i tancar 1.534 oficines, el 27% del total L’ajust de 1.511 empleats a Madrid gairebé triplica el de Barcelona (595) sense comptar les oficines centrals

La direcció de CaixaBank va traslladar ahir als representants dels seus treballadors la intenció de realitzar un ero amb la retallada de 8.291 llocs de treball fruit de la fusió amb Bankia, que anirà unit al tancament de 1.534 oficines a Espanya (el 27% del total: de 5.639 a 4.105). L’ajust suposa una retallada equivalent al 53% de la plantilla de l’entitat absorbida (15.522), està per sobre de les entre 7.000 i 8.000 sortides que s’esperaven, i reduiria la plantilla del grup al país en un 18,7% (de 44.401 empleats a 36.109). Es tracta d’una primera proposta i l’habitual és que el banc la redueixi durant la negociació amb els sindicats les pròximes setmanes, però amb gairebé total seguretat es confirmarà com l’ajust més gran realitzat per un banc espanyol.

Les sortides es produirien en els serveis centrals (1.148 dels seus 4.278 empleats: 26,8% del total), treballadors que depenen d’aquests però estan en les direccions territorials (463 de 1.764: 26,2%), les mateixes direccions territorials (250 de 751: 33,3%), la xarxa d’oficines (5.742 de 35.577: 16,1%), les filials (630 de 630) i en persones que estan en excedència remunerada (58 de 58).

Tenint en compte només les territorials i sucursals, l’ajust més gran absoluts amb diferència es concentrarà a la província de Madrid (1.511 dels seus 7.171 empleats, el 21% del total), al davant de les de Barcelona (595 de 6.280: 9%), València (528 de 2.769: 19%), Múrcia (410 de 1.351: 30%) i Balears 358 de 1.661: 21%). Les xifres de la capital espanyola i catalana, en tot cas, pujaran encara més a causa de l’ajust dels serveis centrals, ubicats principalment a les dues ciutats, si bé el banc no ha assignat un repartiment territorial entre totes dues.

L’entitat va proposar quatre grups de sortides en funció de l’edat el 31 de desembre d’aquest any. Per als més grans de 63 anys, proposa 20 dies per any treballat amb un límit de 12 mensualitats. Per als d’entre 58 i 63 anys amb més de 15 anys d’antiguitat, una indemnització en pagament fraccionat equivalent al 50% del salari pensionable descomptant la

La majoria de les sortides seran a les sucursals (5.742) i els serveis centrals del grup (1.148)

«El Govern, en la mesura en què pugui influir, mirarà de minimitzar la pèrdua d’ocupació» M. J. MONTERO PORTAVEU DEL GOVERN

«Sempre hem demanat que no perjudiqués ni clients ni treballadors. Hi estarem a sobre» MERITXELL BUDÓ CONSELLERA PRESIDÈNCIA

prestació d’atur i amb pagament del conveni amb la Seguretat Social. Per als d’entre 55 i 58 anys amb 15 anys d’antiguitat, 50% del salari regulador amb un màxim de dues anualitats. I per a la resta, 25 dies per any treballat amb un límit de 18 mensualitats.

El nou grup té 4.761 empleats de 55 anys o més, 1.524 de 54 anys, 1.410 de 53 anys i 1.459 de 52 anys: 9.154 en total, dels quals un 30% són a Madrid i un 19% a Barcelona. La plantilla de Bankia tenia una edat mitjana de 46,8 anys, amb 20,7 anys d’antiguitat mitjana i un sou mitjà de 53.621 euros a l’any, mentre que la de CaixaBank abans de la fusió tenia 43,7 anys, 16,3 anys i 59.864 euros, respectivament.

Voluntarietat limitada

CaixaBank va plantejar que el criteri preferent sigui l’adscripció voluntària a l’ero. Això sí, pretén rebutjar sortides si se supera el límit que té previst en cada àrea, departament o província. A més, no acceptarà que més del 50% de les baixes siguin de persones més grans de 50 anys per evitar un «desequilibri generacional». Com a criteri secundari, preveu que, si no s’arriben a les sortides preteses amb els voluntaris, l’adscripció es realitzi en funció de la valoració de l’acompliment professional dels últims anys.

El banc també va plantejar altres mesures salarials per estalviar costos. Així, va anunciar als sindicats la seva intenció d’eliminar les pagues per defunció de familiars i naixement de fills; l’ajuda de fills, que passaria a ser un complement personal; i les pagues especials de 25 a 35 anys.

El grup va justificar l’ero per la caiguda dels ingressos, la lenta recuperació del crèdit i els tipus d’interès baixos del BCE. També va esgrimir que la ràtio d’eficiència (relació d’ingressos i despeses, pitjor com més alt) és alt i que la digitalització està transformant el sector (menor ús d’oficines i major de canals remots).

La portaveu del Govern, María Jesús Montero, va dir que l’Executiu veu una «mala notícia» el pla de CaixaBank, de la qual l’Estat té un 16,1%. Va lamentar tot ero que implica pèrdua de llocs de treball, «quan se sap que el Govern està en un esforç titànic a través dels ertos per sostenir l’ocupació».

Amb tot, Montero va asseverar que el sector ha de completar la seva reestructuració, va mantenir que els dos bancs haurien presentat eros més grans per separat i que el Govern, «en la mesura que pugui influir», mirarà de minimitzar la pèrdua d’ocupació.

Els sindicats, que la setmana passada van amenaçar CaixaBank amb mobilitzacions si presentava un ero dur, van criticar amb duresa el seu pla. «Qualsevol cosa val per incrementar els beneficis a curt termini –el mitjà i llarg, ¿a qui le importa?–, per acontentar accionistes i, ja de passada, poder repartir-se suculentes bonificacions», va manifestar CCOO. «La direcció pretén pagar la factura de la fusió i de la pandèmia a costa de la plantilla», va carregar UGT. «La proposta de l’empresa és una aberració i una humiliació», va dir SECB.

Els sindicats consideren el pla una «aberració i una humiliació» per a la plantilla