La CDU tanca les lluites internes i elegeix un candidat
> Laschet és designat sense suport unànime per rellevar Merkel a les generals
«La sort ja ha estat tirada. Armin Laschet serà el candidat a canceller de la Unió». Amb aquestes paraules va reconèixer ahir el primer ministre de Baviera i president de la CSU, Markus Söder, que havia perdut la batalla pel cap de cartell electoral de la unió conservadora alemanya CDU-CSU per a les eleccions generals del setembre vinent.
Es tanca així, almenys de moment, la lluita interna pel lideratge del conservadorisme alemany que es va fer pública fa una setmana quan Söder va dir que el suport de la cúpula de la CDU a Laschet era insuficient per resoldre l’anomenada K-Frage –la qüestió de la candidatura a canceller, com es coneix popularment en alemany.
La matinada de dilluns a dimarts, i després d’una reunió telemàtica de més de sis hores de la presidència executiva federal democristiana, la cúpula de la
CDU va tornar a recolzar el seu president com a candidat a canceller. El suport no va ser unànime: 31 integrants del gremi van recolzar Laschet davant nou vots en contra i sis abstencions. Dos terços de la cúpula de la CDU recolzen, per tant, el president democristià en la seva ferma pretensió de ser el pròxim canceller federal d’Alemanya.
Laschet venç una batalla que podia haver arribat a perdre, però també afronta sense el recolzament tancat del seu partit una campanya electoral que es preveu molt dura i en la qual la CDU es juga la permanència en el poder. Els ecoliberals dels Verds podrien estar en disposició de liderar una coalició alternativa a la CDU-CSU. La unió conservadora alemanya governa el país ininterrompudament des de fa 16 anys, tants com Angela Merkel ocupa la cancelleria.
El comiat polític de Merkel amenaça d’engrandir la bretxa dels conservadors a Alemanya
Enquestes en contra
Les resistències dins de la democràcia cristiana a la candidatura de
Laschet no s’expliquen únicament com una lluita intestina pel poder a les portes de l’adeu polític de Merkel. Tenen a veure, sobretot, amb les projeccions demoscòpiques. La CDU no només fa diverses setmanes que està per sota del 30% d’intenció de vot, sinó que a més Laschet ocupa una posició mediocre en la valoració dels principals líders polítics del país: un 44% de la ciutadania creu que Söder és millor candidat que Laschet, que rep escassament l’aprovació del 16% de la població per ocupar el càrrec, segons una recent enquesta encarregada pel canal públic de televisió alemany ARD.
Aquestes projeccions han ocasionat que diputats federals de la CDU i altres destacats membres del partit mostressin el seu recolzament públic a Söder al llarg de les últimes setmanes. En la fracció parlamentària democristiana s’escampa la por d’obtenir al setembre un dels pitjors resultats electorals de la història de la CDU que deixi fora del Parlament un grapat de diputats conservadors.
«Agraeixo a Söder haver ofert el suport de la CSU a la CDU i a mi personalment», va dir Laschet ahir. «És una gran prova de confiança», va afegir. Les paraules d’agraïment creuades entre Berlín i Munic no poden ocultar, no obstant, les enormes diferències que es mantenen en el conservadorisme alemany. El definitiu comiat polític de Merkel després de les pròximes eleccions federals amenaça amb engrandir aquestes disputes internes.
n