Futbol modern
Vagi per davant, no estic en contra de l’entrevista de Jordi Évole a Miguel Bosé. Puc entendre les crítiques però, lluny de donar pàbul al negacionisme, va servir per despullar la total feblesa del desvari. Era tal la irracionalitat, que la meva atenció va començar a desviar-se de l’entrevistat a l’entrevistador. Desconec el grau d’amistat que uneix Évole i Bosé, però la incomoditat del periodista era evident. Aquests somriures una mica forçats, aquest agafar aire abans d’algunes preguntes, com si requerís una mica d’alè per afrontar la resposta. La complicitat trontollava a cada minut. El negacionisme, la ultradreta, el fanatisme religiós... Com una larva, les ideologies extremes o els extraviaments nien a les ments. ¿Què passa quan irrompen en una persona que estimem o respectem? Una cosa és el dissentiment, que pot ser interessant, enriquidor. Una altra, veure l’amic perdre amarratges amb la realitat. No és només ell el que es perd, també s’esfondra un món d’afectes. Quan la ideologia s’imposa als rostres, l’amistat perd el seu sentit.
Amb prou feines queda una última possibilitat: convertir-se en amarratge. Una esperança de retorn.
nSeixanta anys després de l’accident d’avió que va desballestar un equip mític del futbol anglès, els Busby Babes (en referència a l’entrenador Matt Busby), a Old Trafford es va col·locar una placa d’homenatge en forma d’estadi que recordava la tragèdia de Múnic de 1958. Van sobreviure, entre d’altres, Bobby Charlton, el qual, deu anys després aixecava la Copa d’Europa que aquell equip hauria hagut de guanyar molt abans, si no hagués estat perquè, en plena tempesta de neu, l’aparell, després de dos intents d’enlairar-se, va xocar contra uns arbres, al final de la pista. Aquell vol es va fer perquè la lliga anglesa no contemplava la possibilitat d’ajornar el partit del cap de setmana si el Manchester United no tornava a temps de Belgrad, on havia jugat una eliminatòria europea.
Explico tot això perquè no sé si a Manchester hi han pensat, a l’hora d’engegar el projecte de la SuperLliga. Com diu un dels seus històrics capitans, Gary Neville, «això és una absoluta desgràcia, un acte criminal». El futbol és tradició i respecte. També un món envoltat d’avarícia i afany de poder, d’acord, però aquest invent va més enllà. Es carrega les essències i s’oblida dels mites.
n