L’any que espera el turisme
S’espera una recuperació del turisme interior després del final de l’estat d’alarma. Però hi ha molts condicionants perquè es compleixi l’escenari favorable
El turisme és un dels exemples que representen millor els estralls de la pandèmia en l’economia. És el sector més afectat per les mesures per frenar la Covid, que retallaven dos dels pilars sobre els quals se sustenta: la mobilitat i interacció social de les persones. I de la mateixa manera que el turisme és vist com el paradigma de la caiguda, també ho podria ser de la tímida recuperació. De moment, de senyals que indiquin millora n’hi ha pocs –més aviat al contrari–, però alguns empresaris entreveuen canvis a curt termini, i hi posen fins i tot una data: el 10 de maig, dia posterior al final de l’estat d’alarma a Espanya. Ni la recuperació arribarà d’un dia per l’altre ni es podran ja salvar els negocis que han tancat, però l’estat d’ànim també juga un paper important en decisions empresarials com la inversió i la contractació, així que la tímida confiança en un estiu millor és un punt a tenir en compte. El sector s’encomana al turisme nacional –Exceltur, el lobby que reuneix les empreses turístiques més grans d’Espanya, calcula arribar gairebé al 90% d’aquest segment del 2019–, mentre que el turisme estranger costarà més d’arrencar. El que queda del 2021 hauria de contrarestar en part, calcula Exceltur, el negre primer trimestre. La situació encara no és bona –no s’han d’oblidar els prop de 800.000 treballadors turístics afectats, entre ertos i acomiadaments, i les 32.000 empreses que han tancat–, però ara es donen les circumstàncies propícies per iniciar una recuperació. La campanya de vacunació està en marxa, la Unió Europea ultima el certificat verd de mobilitat (el comunament anomenat passaport Covid) i les reserves turístiques indiquen que els ciutadans no han perdut les ganes de viatjar.
Un escenari favorable no indica, no obstant, que es compleixi. Hi ha moltes incògnites i condicionants. El primer, la situació sanitària, que és la que ha de marcar el ritme de desescalada. Però hi ha altres factors de què també depèn el turisme (i el conjunt de l’economia) i que sí que estan a les mans dels poders públics, com evitar el galimaties de restriccions que impossibiliten una planificació ordenada o els continus retards en el calendari de vacunació, que amenacen el compliment de l’objectiu d’arribar a la immunitat de grup aquest estiu. Complir aquest objectiu és important en primer lloc per la seguretat sanitària dels ciutadans espanyols, però també per atraure el turisme estranger potenciant la imatge de destinació segura.
Aquest estiu, el turisme es disposa a minimitzar danys, però la recuperació ha d’incloure també estratègies a llarg termini. Si abans de la irrupció de la Covid ja es debatia sobre la necessitat de superar el model clàssic de sol i platja, i prestigiar l’oferta per no competir només en preus baixos, ara aquesta via que algunes empreses i destinacions ja van emprendre en els últims anys s’hauria de consolidar. Sorprèn, no obstant, que la modernització del turisme no destaqui en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. En aquest document que va enviar el Govern a Brussel·les, que detalla a què es destinaran els fons europeus (amb el cotxe elèctric com el gran protagonista), les ajudes específiques al turisme (3.400 milions d’euros) ocupen el 14è lloc dels 30 blocs d’inversions i reformes. Un sector tan estratègic com el turisme hauria de comptar amb un suport explícit més decidit.
n