Que no pari la gresca
SABADELL
Quan ERC trenqui el pacte que va firmar abans de les eleccions, pel qual es comprometia a no formar govern amb Salvador Illa i els comuns, JxCat dirà que no existeix cap altre òrgan independentista excepte ells i el seu únic president legítim i exiliat pel bé de la dignitat de la seva terra. I quan això passi, es lliuraran al Consell de la República com galls dindis al Nadal; diran que els d’ERC són uns traïdors i que els presos polítics són uns tous, que més valor té qui dilata la gresca a l’after.
D’altra banda, ERC afirmarà que no hi va haver més remei, que anteriorment, quan CiU els obligava a independitzar-se només una miqueta, ja van haver d’optar per les seves polítiques progressistes en moments de covardia institucional. I si tots som covards, cadascú al seu racó decideix estratègia.
Així ho va decidir Junts: o som qui mana o no es fa. Així ho hauria de fer ERC: ja que si no vols ho deixem per més tard, que hi ha una pasta important que ve d’Europa i no crec que ni un sol català ens perdoni perdre’n un cèntim. Si de cas després continuem amb la gresca.
nBARCELONA
Vaig seguir les sessions d’investidura de l’aspirant Pere Aragonès a la presidència de la Generalitat amb resultat negatiu. El nostre Parlament continua estant sota mínims en efectivitat. Però el que sí que ens ofereix són espectacles que em recorden al camarot dels germans Marx. I això és impropi d’una institució que hauria de ser respectada i respectable.
A les últimes eleccions, la participació va ser del 53% del cens, obtenint els independentistes a prop del 52% dels vots. I amb aquests resultats encara continuen parlant en nom de tot un poble, Catalunya contra Espanya, i ara ja afegeixen la Generalitat republicana. Això no és seriós, ja que no reprodueix la realitat. La lluita que tenen els partits independentistes entre si és purament i simplement per les quotes de poder, pel repartiment del pastís i per determinar qui és l’amo i qui el propietari. I mentrestant, la Covid continua fent de les seves, amb molta gent que diàriament mor als hospitals i amb una pobresa, atur, economia i fractura del teixit productiu realment preocupants.
Els partits secessionistes continuen, però en el seu drama pares