L’educació emocional creix a BCN però encara és residual
Els problemes de salut mental es disparen amb la pandèmia però l’ensenyament continua sense incloure les emocions en el seu currículum formatiu i les manté com a matèria addicional.
Per als xavals de l’institut escola Antaviana, al districte de Nou Barris, Laia Ferragut és simplement la Laia. No és ni la profe de llengua, ni la teacher d’anglès, ni la de música ni la de mates. Saben que forma part dels més grans, els que ensenyen coses, però també tenen clar que el seu fort són les emocions, que tant pot treballar a través de l’art com del teatre. És educadora social i des de fa quatre anys acompanya els estudiants en l’enfortiment de la seva salut mental. Forma part del programa municipal d’educadors emocionals distribuïts per diferents escoles de Barcelona, sobretot en els que aquesta figura és més necessària. La iniciativa va arrencar el 2016 amb 27 professionals. La Laia n’és una. Per al curs vinent en seran ja 81.
L’educació emocional continua sent un satèl·lit, un bolet en l’ensenyament malgrat que la prevenció és vital perquè, en edats adultes, es puguin evitar malalties mentals. La feina de la Laia té una triple cara: els professors, els nens i les famílies. Per als primers requereix dues coses imprescindibles. Primer, la ment oberta d’un gremi al qual, segons com, no li agrada que vinguin de fora per corregir hàbits de tota la vida. Segon, tenir l’habilitat perquè et considerin més una oportunitat que un obstacle. A l’Antaviana s’han alineat els astres i tot el claustre la va acollir «amb ganes d’aprendre noves maneres» d’ensenyar.
Amb els nens la feina és subtil, un posar una pedra sobre l’altra perquè, quan acabin l’escola, «siguin capaços de resoldre conflictes». En aquest camí hi ha una àrdua tasca d’«alfabetització emocional», això és, utilitzar eines pedagògiques perquè, a través de l’art o el teatre o el simple diàleg amb ells, siguin capaços de detectar les seves preocupacions per mirar de resoldre-les. Primer amb la Laia, i quan acabin el col·le, per ells mateixos. El que és una pena, sosté aquesta educadora, és que les emocions no formin part del currículum educatiu obligatori, al mateix nivell que qualsevol altra matèria.
Aquesta situació potser reflecteix el que succeeix a la sanitat davant la malaltia mental: només arriben al sistema públic, a través dels psiquiatres, els casos més greus, mentre que tota la feina de prevenció i enfortiment de la personalitat es deixa a l’àmbit privat, és a dir, de pagament, a través dels psicòlegs, per exemple. O, en aquest cas, en mans d’una iniciativa municipal. Més que res, i segons assenyala la Laia, «perquè tots som vulnerables», un fet evident que la pandèmia ha posat més en relleu. Ho diu el sentit comú, però també les dades. La regidora de Salut, Gemma Tarafa, va recordar ahir un parell de xifres que ajuden a contextualitzar el problema: «El 60% dels joves creuen que la pandèmia els ha afectat de manera negativa al seu estat emocional, i el 80% de les famílies estan preocupades per la salut mental dels seus fills».
Barcelona va iniciar el 2016 el seu propi pla per abordar aquesta carència. El diagnòstic així ho requeria: el 16,3% dels homes i el
El 60% dels joves creuen que la pandèmia els ha afectat de manera negativa
19,1% de les dones d’entre 18 i 64 anys presentava llavors mala salut mental. Són dades de fa cinc anys que ara, amb el coronavirus, hauran augmentat. Una de les eines proposades era la figura de l’educador emocional, per aquesta vocació d’observar i prevenir possibles malalties que apareguessin en l’edat adulta.
El consistori té en marxa altres recursos vinculats a empoderar els xavals, des del projecte 1, 2, 3, emoció per als nens de 3 a 5 anys, fins al servei d’orientació Konsulta’m, que l’últim any ha incrementat l’atenció en un 138%. Però tot, per ara, lligat a plans puntuals, sense que l’educació emocional deixi de ser un satèl·lit i es converteixi en un pilar educatiu.
En pròxims mesos, es formigonarà i es recobrirà amb el trencadís i després s’acabarà el fust amb la col·locació de la peça prefabricada del terç superior i, al desembre, amb l’estrella.
El terminal que coronarà la torre té tres parts: la corona, el fust i l’estrella. La corona és de pedra i de 6 metres d’altura i suportarà 12 estrelles de forja. El fust, la part mitjana, té 18 metres d’altura, és hiperboloidal i acaba en tres braços que sostenen l’estrella. Finalment, l’estrella tindrà un diàmetre de 7,5 metres i 12 puntes, amb totes les cares de vidre texturat i il·luminades des de dins.
La Junta Constructora va firmar divendres un conveni amb el Consorci de Turisme de Barcelona per impulsar junts actes vinculats a la coronació de la torre.
nn