Mesures cautelars d’un jutjat
La revolució de la Superlliga europea ja té les seves primeres esquerdes. Al tancament d’aquesta edició, ni tan sols semblava clara la continuïtat d’alguns dels seus fundadors, començant pel Manchester City, que va anunciar la seva sortida, i el Chelsea, que medita el seu adeu. La pressió dels seus fans, amb manifestacions multitudinàries incloses a Londres, ha posat contra les cordes el projecte liderat per Florentino Pérez, que va col·leccionar ahir mostres de rebuig de tots els fronts.
Era evident que un canvi tan
El rànquing oscil·la entre les pèrdues del Chelsea, que va ser, curiosament, el que més va gastar a l’estiu en fitxatges (250 milions d’euros), i les de l’Arsenal, de qui els números vermells se situen en 125 milions. La Superlliga està formada per 12 grans clubs que tenen, alhora, grans deutes, víctimes d’una crisi econòmica que s’ha anat larvant en els últims anys en el futbol europeu, accelerada ara per la pandèmia. Però la crisi ja hi era des d’abans propiciada per la bombolla dels fitxatges per sobre dels 100 milions. El United va pagar aquesta quantitat per Pogba (2016), la Juve per Cristiano (2017), el Barça per triplicat amb Dembelé (2017), Coutinho (2018) i Griezmann (2019), el Madrid per Hazard (2019), i l’Atlètic per Joao Felix (2019), quantitats que es van convertir en assumpte rutinari.
El mercat va esclatar amb la marxa de Neymar (222 milions) i
El Jutjat Mercantil 17 de Madrid va dictar ahir mesures cautelaríssimes per impedir qualsevol acció legal contra la posada en marxa de la Superlliga. L’European Superleague Company SL havia demanat aquestes mesures cautelars perquè la FIFA, la UEFA i totes les seves federacions o lligues nacionals associades no poguessin «adoptar qualsevol mesura que prohibeixi, restringeixi, limiti o condicioni de qualsevol manera» i el jutjat els les va concedir.
ude Mbappé (180) al París SG l’estiu del 2017, just quan els clubs van entrar en combustió emprenent operacions faraòniques. Després, el virus va despullar la fragilitat de les estructures econòmiques dels grans, amb salaris estratosfèrics per les seves grans estrelles, inassumibles en els temps del futbol postpandèmic.
«Volem salvar el futbol, estem arruïnats», va admetre Florentino Pérez, el president del Madrid, assumint la dantesca fotografia d’un futbol que ja fa anys que viu per sobre de les seves possibilitats. profund en les estructures del futbol europeu no deixaria impassible tots els estaments, especialment en un país com Anglaterra, sempre respectuós amb els valors i la tradició que envolta l’esport que ells mateixos van inventar. Aquesta passió amb què viuen habitualment els partits la van traslladar a les seves protestes amb centenars de seguidors cridant contra la Superlliga.
El Chelsea i el City, els dos semifinalistes de la Champions, van comandar aquestes primeres pedres en la ruta d’una Superlliga que va revoltar els seus seguidors. El duel entre els blues i el Brighton d’ahir fins i tot es va haver de retardar per
Ara, necessiten els 12 la desesperada ajuda de la Superlliga per sobreviure davant el tsunami desencadenat pel coronavirus que ha agafat diversos clubs, entre ells el Madrid, ja amb les grues al nou Bernabéu, i el Barça, un projecte que no arrenca, amb inversions compromeses en la construcció dels nous estadis. Però al Camp Nou encara no hi ha res més enllà de la maqueta.
Al Tottenham, per exemple, li correspon el segon lloc entre els 12 perquè paga encara la factura de la construcció del nou camp, amb un cost de 1.000 milions d’euros, que va ser inaugurat fa dos anys. Tots els plans de patrocini i comercialització del seu nou temple han quedat dinamitats per la pandèmia, donant lloc, a més, a una crisi esportiva, simbolitzada en l’acomiadament de José Mourinho.
Diners per la regeneració
L’Arsenal sí que ha tingut temps per amortitzar la creació de l’Emirates Stadium, obert el 2006, però no per establir-se amb solvència a l’elit del futbol europeu, a la qual ara accediria amb una invitació directa. La Superlliga és una pura necessitat econòmica per permetre als grans del continent resistir en temps tan convulsos on, a més d’aixecar nous temples es necessiten diners per regenerar plantilles, com és el cas del Barça, el Madrid, la Juventus, el United, el City... Uns diners que han deixat de fluir amb l’ale
«Volem salvar el futbol, estem arruïnats», diu Florentino per avalar la Superlliga