Ells són els del Mundial a Qatar
Des que la Superlliga va posar el món del futbol potes enlaire s’havia sentit la veu de polítics i directius de clubs, organismes esportius i competicions. Però a poc a poc es comencen a sentir també les veus dels protagonistes coincidint amb la represa de les lligues nacionals.
«L’esport no és esport quan la relació entre esforç i èxit no existeix», va sentenciar Pep Guardiola, que va definir el nou projecte com «un embrió que encara no respira, només és un comunicat, no està respirant». «Es tracta que aquests clubs han sigut escollits, no sé per quina raó, per competir en aquesta hipotètica competició en el futur –va reflexionar. No és just quan un equip lluita i lluita, arriba a dalt de tot i no pot competir en una competició perquè l’èxit està garantit només per a uns quants clubs. Ara mateix, sento això. No sé si això canviarà, i si 4-5 equips podran anar a aquesta competició. Però ¿què passarà per als que no facin una bona temporada i estiguin sempre allà? Això no és esport, és una altra cosa».
El tècnic del Manchester City va posar l’exemple de l’Ajax. «L’Ajax té quatre Champions... ¿i no hi serà? Cada club defensa la seva posició, però han d’aclarir-nos tot això. La Premier i la UEFA també defensen els seus interessos... I la UEFA també ha fallat».
Jurgen Klopp, que el 2019 ja s’oposava a una competició tancada, va afirmar que la seva opinió «no ha canviat». Però, com l’exblaugrana, també va assenyalar la UEFA. «Tothom planeja noves competicions, la UEFA em va mostrar la nova competició que planejava i ja vaig dir que no m’agradava fa mesos perquè hi ha més partits. Sempre són més partits.
Així, de sobte, vinga, Superlliga. Així, d’entrada, podem dir que és un assumpte de rics, protagonitzat només pels rics, per ser encara més rics i/o tapar tots els seus deutes. D’aquí ve, sens dubte, la broma de Forbestino Pérez.
Podem dir que és un projecte dels clubs poderosos per trepitjar encara més la classe mitjana del futbol, els modestos i fins i tot el futbol base. I per descomptat una cosa que va contra les essències del futbol, la seva ètica, la seva tradició, la seva èpica i la seva complicitat amb el poble.
Podem dir tot això i molt més. És més, ho farem. Això, senyors, és, simplement i planerament, un torcebraç que els grans clubs del futbol europeu, cert, no tots, estan fent a la vella i vividora UEFA, que els arrabassa cada Si els dius als clubs que es tracta de més diners, ¿de què creus que es tracta amb la UEFA?».
El preparador alemany va fer aquestes declaracions després del Leeds-Liverpool en el qual els locals van escalfar amb samarretes on es llegia: «Guanya-t’ho al camp. El futbol és dels aficionats». any 100 milions d’euros per la cara, per ser simple organitzadora de la Champions i altres competicions menors. Un torcebraç per forçar un canvi de mentalitat, un canvi de model de la gestió de l’esport rei en el mai més ben anomenat Vell Continent.
Els clubs han decidit que no necessiten mitjancer per organitzar la competició més atractiva de totes. Els clubs han decidit que el model actual, basat en l’invent de les federacions nacionals i internacionals ideat per Juan Antonio Samaranch als anys 80, ha caducat i han decidit treure’ls el poder. O intentar-ho. Estan farts d’alimentar la parafernàlia i la festa de presidents que, després, com va ser el cas de Michel Platini (UEFA) i Joseph Blatter
I una avioneta va sobrevolar Elland Road amb el lema Digues no a la Superlliga. L’inquilí de la banqueta local, Marcelo Bielsa, també va mostrar la seva aversió. «No em sorprèn. Els equips més poderosos han aconseguit el seu poder a partir de la competència de la resta. Quan no ens necessiten per (FIFA), es demostra que només ha viscut del conte de ser presidents.
El primer contracte, que la UEFA ha sigut incapaç d’aconseguir, és de 3.500 milions d’euros. Paga JP Morgan. Després, vindrà Amazon. O Apple. O Google. O Toyota. O Coca-Cola.
Només els demano un favor, només un i vostès mateixos: no es creguin aquells que parlen d’un atac a la línia de flotació de la tradició futbolística: aquests han portat el VAR, s’han emportat la Supercopa (d’Espanya) a l’Aràbia Saudita; han comprat vots per organitzar el Mundial a Qatar, gran democràcia i on cada dia moren treballadors en la construcció dels estadis, i han pretès organitzar ¡ullet! un Girona-Barça de Lliga a Miami. guanyar més diners, la lògica amb què funcionen els permet descartar el que ja no li serveix per als seus objectius», va lamentar.
A diferència de Guardiola i Klopp, Andrea Pirlo es va alinear amb el seu club. «Aquest matí el president ha parlat amb nosaltres i estem tranquils perquè ell està
El més contundent va ser Roberto De Zerbi, entrenador del Sassuolo. «Estic molt enfadat perquè s’ha fet un cop d’estat. És com si el fill d’un treballador no pogués somiar poder ser metge o advocat. És com si estiguessin dient: la pilota és meva, vaig a jugar, me l’emporto. Aquests clubs estan dirigits per poderosos i esbirros», va sentenciar.
nnPirlo: «És evolució per al futbol. Estem tranquils perquè Agnelli ho comanda»