El Barça va ser l’últim a firmar la seva adscripció a la Superlliga

Les eleccions van retardar la resposta blaugrana i Laporta, després de sumar-se a la iniciativa, la supeditava al sí de l’assemblea. La junta va prioritzar activar quatre auditories sectorials.

La Superlliga va veure la llum de manera furtiva: un diumenge a les 12 de la nit a Europa, el continent a qui li importa. No, en aquesta ocasió l’horari no estava condicionat per l’audiència xinesa ni per l’obertura de la Borsa de Nova York. Va ser a mitjanit per agafar desprevinguda a la UEFA, tot i que al final no va ser així: l’organisme futbolístic es va avançar amb un comunicat preventiu, anunciant multes i sancions als actors del Grup dels 12.

Fa anys que el grup gesta el projecte de la Superlliga. Si no es va presentar abans és perquè s’estava esperant el sí del Barça. La firma de Joan Laporta no va arribar fins dissabte, tot i que el dirigent supeditava la inscripció definitiva a l’aprovació de l’Assemblea de Compromissaris. Es convocarà quan hagin conclòs les quatre auditories sectorials encarregades per la junta.

El pas en públic es va fer poques hores abans que el Comitè Executiu de la UEFA presentés la reforma de la Champions League pel 2024. Una data tardana, «quan ja estarem morts», va dir Florentino Pérez, doble president del Reial Madrid i de la Superlliga, en una altra intervenció clandestina, a mitjanit de dilluns, sense la formalitat ni la grandesa que correspon a les altes pretensions de la competició.

Se sabia des del 2017 que els clubs exigien canvis a la Champions, i que els més poderosos es confabulaven per presentar una alternativa. Se sabia també, des del 28 d’octubre, que el Barça era de l’olla. Ho va revelar Josep Maria Bartomeu al presentar la seva dimissió. Va anunciar, de passada, que havia firmat els requeriments per participar a la Superlliga, una competició que «canviarà, d’una manera extraordinària, les perspectives dels ingressos dels pròxims anys».

Amb el deute de 1.173 milions llegat per Bartomeu, la injecció de 350 milions per la mera adscripció a l’acta fundacional era un atractiu irrefusable. D’altra banda, al barcelonisme sempre ha pesat la renúncia dels anys 50 a la Copa d’Europa, a la qual sí que es va abraçar el Reial Madrid, i que li va reportar cinc títols sobre els quals va fonamentar la seva llegenda. El sentiment que no ens pot tornar a passar va sobrevolar per la sala de reunions del Camp Nou.

El Barça coneixia el projecte des del primer dia perquè Florentino Pérez veia gairebé inviable activar-lo sense el seu etern rival. La unió de tots dos projectava una sensació de força i convenciment impagables. El retard s’ha degut al procés electoral.

D’octubre a març, el Barça no va tenir president. Carles Tusquets, el president de la comissió gestora, no tenia capacitat decisòria. Molt menys els candidats. Laporta va expressar les seves reticències al gener. «Estic obert que m’ho expliquin», va dir, amb la prudència exigida davant una iniciativa que naixia a l’esquena de la UEFA i sabent que causaria una reacció contrària de l’estament. Conèixer l’ingrés de 350 milions, abans de trepitjar la gespa, va despertar la seva atenció. El Bayern de Munic, el campió de l’última campanya, tenia un sostre de 82,2 milions pel títol.

A Laporta li ho han explicat els presidents i els dos directors generals, el sortint Òscar Grau i l’entrant Ferran Reverter. El CEO era el representant de mínim nivell dels clubs a les reunions. Laporta tenia altres prioritats des que va guanyar les eleccions el 7 de març.

La més gran d’aquestes prioritats era acostar-se a la ciutat esportiva per transmetre el seu ànim als equips professionals. Després, juntament amb els acostaments a Lionel Messi per renovar el seu contracte, desitjava conèixer la situació real mitjançant l’activació de quatre auditories. La informació de la Superlliga, definitiva, el va inclinar a donar el sí.

nEl Madrid lluita per la Lliga després de la seva ensopegada a Getafe. I a Zinedine Zidane, el tècnic francès, se li acumulen els problemes perquè es presenta aquesta nit al Carranza sense Modric i Kroos, dos dels seus grans pilars al centre del camp. L’entrenador blanc recupera, això sí, a Varane, després de superar el coronavirus, a més de poder completar una defensa de garanties contra el Cadis amb els retorns de Carvajal, que portava lesionat des del febrer, i Nacho.

Les molèsties de Kroos –no va jugar ni un minut a Getafe- l’han deixat a Madrid. Igual que a Modric, que va patir una estrebada a l’esquena durant l’últim entrenament, realitzat ahir a la ciutat esportiva del Madrid, per la qual cosa no va ser, finalment, convocat. Mendy i Hazard continuen lesionats i no estaran a Cadis. Álvaro Cervera

n