Catalunya flexibilitzarà algunes restriccions a partir de dilluns
La Generalitat es planteja aixecar el tancament comarcal per la millora de les dades epidemiològiques L’EMA avala la vacuna de Janssen malgrat confirmar el seu vincle amb casos de trombes
Després de 13 mesos de crisi turística provocada per la pandèmia del coronavirus, la llum al final del túnel encara es divisa de forma confusa per al sector. I com si fos un déjà vu dels fets de l’any passat al finalitzar el confinament, les previsions per a aquest estiu tornen a encomanar-se a la demanda nacional. El lobby turístic Exceltur, que agrupa gegants com Meliá, Renfe o Iberia, preveu en el millor escenari una temporada estival amb una recuperació «potent» de turistes espanyols (només un 10% inferior a la del 2019) i parcial d’estrangers (un 51% inferior a la del 2019) que portaria el sector a recuperar el 66% de la seva activitat de l’any previ a la pandèmia.
Unes previsions que parteixen de la premissa d’una reactivació dels viatges del turista nacional a partir del 10 de maig, després de finalitzar l’estat d’alarma, seguida d’una gradual recuperació de la demanda estrangera a partir del mes de juliol. Però que estan subjectes a molts condicionants, com que no es produeixin restriccions perimetrals entre comunitats, que s’efectuï la vacunació prevista o que el Certificat Verd que promou la Unió Europea faciliti la mobilitat cap a Espanya per augmentar la confiança dels viatgers dels principals països emissors (Regne Unit, Alemanya i França). «Entreveiem una recuperació subjecta a molts condicionants. Si algun falla, la nostra hipòtesi quedaria àmpliament minvada», va explicar el vicepresident de l’associació, José Luis Zoreda, en una trobada amb mitjans de comunicació per analitzar la situació del sector després del primer trimestre de l’any.
La cara visible del lobby reconeix que algunes empreses han notat un «cert» repunt de les reserves de cara a aquest 10 de maig, però afegeix que es podria tractar d’una espècie de miratge perquè la majoria de compres estan subjectes a una gran flexibilitat comercial que implica poder realitzar cancel·lacions sense cap penalització. «L’únic que evidencien les reserves és que hi ha interès de la gent per viatjar, però és una altra més de les volatilitats. Demà les reserves poden pujar un 25% i d’aquí a tres setmanes poden desaparèixer si surt una normativa autonòmica que limiti la mobilitat», diu.
El sector viu en una incertesa contínua des que el 15 de març de l’any passat es va decretar l’estat d’alarma. Aquell any –des del 15 de març del 2020 fins al 15 de març del 2021– l’activitat turística ha perdut 116.000 milions d’euros, un 75% de l’ingressat el 2019, se
José Luis Zoreda, vicepresident d’Exceltur: «Intuïm una recuperació amb condicionants»
gons els càlculs d’Exceltur, i uns milers de milions més dels 106.000 milions perduts en el conjunt de l’any 2020, a causa que llavors el primer trimestre va ser bo. Una caiguda que s’ha reflectit en l’ocupació amb 755.000 persones afectades a finals de març –450.000 sota un expedient de regulació temporal d’ocupació (erto) i 310.000 a l’atur– i la desaparició de 32.000 empreses del sector, un 29% de totes les destruïdes reflectides fins ara per la Seguretat Social. En aquest sentit, segons Exceltur, es comença a veure «una tendència creixent de tancament d’empreses» sense perjudici de la seva mida, és a dir, petites, mitjanes i grans.
I després de la debacle del confinament, un mal estiu i les diferents onades del virus, l’inici del 2021 no ha pogut ser pitjor per a un sector turístic que el 2019 representava el 12,4% del PIB espanyol. L’activitat es va reduir en un 80,4% de mitjana en el primer trimestre respecte a fa dos anys, amb més incidència a les illes Balears i Canàries, amb caigudes d’entre el 90% i el 95% dels seus ingressos, i a grans ciutats com Barcelona (93%) i Madrid (87%). Segons el lobby, l’escassa demanda s’ha limitat a viatges essencials dels espanyols per feina i una mica de demanda de proximitat en un context marcat pels tancaments perimetrals.
Les esperances
Després d’aquest desastrós començament i després d’una Setmana Santa «fallida», totes les esperances del sector estan dipositades en un increment de la demanda nacional a partir del 10 de maig, amb l’objectiu d’aconseguir una caiguda de vendes en el segon trimestre del 71% respecte al 2019, és a dir, deu punts percentuals menys que la caiguda del primer trimestre. Però amb perspectives molt diferents per comunitats autònomes. Així, Canàries, Catalunya, Balears, Andalusia i Madrid, les comunitats que més depenen de la demanda estrangera, són les que més tardaran a recuperarse, segons el lobby; mentre que les zones de l’interior i de la costa valenciana i murciana podrien alentir les seves caigudes fins al 50% o el 60%, respecte al 2019.
El lobby estima un tancament del 2021 amb una activitat de 81.000 milions d’euros, lluny dels 154.000 milions aconseguits fa dos anys, però un 53% més que els 53.000 milions del 2020. La recuperació dels nivells previs a la pandèmia no es preveu fins al 2023 o posterior».