Glòries veu la llum al final del túnel
El pas subterrani, de 957 metres, entreveu la seva culminació i serà operatiu abans del 2022
El túnel de les Glòries té trams amb vorera, amb el clàssic panot Barcelona, la flor de quatre pètals que s’atribueix, tot i que no està del tot clar, a Puig i Cadafalch. No és un element que s’hagi deixat al bon gust de les empreses contractades per perforar aquest extens paratge de Sant Martí. És una manera de recordar que això, tot i que quedi sota terra, just per sota de quatre infraestructures ferroviàries, continua sent part de la ciutat. La galeria viària, de gairebé un quilòmetre, ja és transitable a peu perquè està executada en un 85%. Si tot surt segons el previst, els cotxes es començaran a amagar sota terra en els dos sentits abans que acabi el 2021: al setembre en direcció Besòs, i al desembre, cap al Llobregat.
No hi ha alcalde o ministre que no s’hagi posat un peto i un casc d’obra. Ahir li va tocar a Ada Colau posar-s’ho i caminar els 957 metres que separen el carrer de Castillejos de la rambla del Poblenou, a més dels altres 100 metres de rampa des de Padilla, on per cert, tot i que l’obra està tancada, ja hi ha grafitis als murs. L’excursió per sota de l’autopista que es cola fins a la cuina de la capital catalana genera cert vertigen. Pel pendent inicial superior al 7% (fins a 25 metres per sota de la Gran Via) i per la dimensió de la cosa, perquè ja no és tan habitual trobar grans obres, per aquella mania de pensar que les ciutats ja estan acabades i que hi ha poc marge de maniobra.
Ahir no hi havia un titular concret. Es va convocar els veïns i la premsa per demostrar que tot va segons el previst en els últims temps. Inclòs el pressupost, que es manté dins del marc econòmic aprovat per la comissió de govern de novembre del 2019, quan es va fixar una dotació de 192,3 milions que podrien variar en funció d’alguns treballs addicionals vinculats a l’adaptació de l’espai urbà, les noves directrius de mobilitat o la posada en marxa del túnel.
La quadratura de les xifres
És pràcticament impossible, com sol passar amb les grans obres públiques, aclarir-se amb el tema del pressupost. Perquè aquesta quantitat era de 149,26 milions d’euros dos anys abans, tot i que allò només incloïa l’obra civil i no les rematades. El mateix passa amb el calendari. Es va parlar del 2017 i després de novembre del 2018, quan tot va començar el febrer del 2014, en l’etapa de Xavier Trias a l’alcaldia, amb la demolició del tambor aeri construït a principis dels anys 90. El que és just, no obstant, és recordar que tot això té el seu origen en el compromís per Glòries assolit el 2007 entre l’ajuntament liderat per Jordi Hereu i les associacions de veïns. Un pacte que, tot i que ha tingut moments delicats, com quan el tinent d’alcalde d’Urbanisme de CiU, Antoni Vives, va intentar modelar-lo, s’ha mantingut. Però no per això els veïns han deixat de reclamar.
Ahir van formar part de la comitiva que va fer el primer passeig per la galeria. Jaume Bàdenes, de l’associació de veïns del Poblenou,
Una macrogaleria
Els 957 metres entre Castillejos i la rambla del Poblenou s’inicien amb un descens de 25 metres per sota de la Gran Via.
va definir Glòries com «un punt negre que mai s’ha resolt bé» i va felicitar els tècnics que han sigut capaços de tirar endavant una obra tan summament complicada. Però considera que la construcció d’aquesta infraestructura confirma qui mana a la ciutat. «Aquest túnel és el reflex que la ciutat està pensada per als cotxes. L’important és just a sobre, i la urbanització de la superfície encara està pendent». El que està ja aprovat i avançat és el parc sobre la immensa plaça, aquestes 12 hectàrees de zones enjardinades. Però falta, i hi van insistir altres residents de la zona, emprendre la continuïtat cap al Besòs. La tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, va driblar el dard a l’assegurar que es fa el que es pot i que esperen que abans que acabi el mandat hi hagi una mica més de concreció sobre el tema.
Colau, l’última a prendre la paraula, es va esforçar a vincular aquest túnel viari amb la filosofia de «ciutat per a les persones», frase que recorda l’eslògan de Trias per a les eleccions del 2011, allò de l’alcalde de les persones.
«No estem presentant un túnel, estem llançant un missatge de futur, que la ciutat avança. Estem recuperant una plaça (la de les Glòries) per tornar a connectar barris». En conclusió: «No és només un túnel, és la conquesta de la ciutat», va afirmar.
Una obra majestuosa
Ángel Sánchez, director general de BIMSA, empresa pública encarregada de la supervisió de l’obra, va compartir algun dels detalls de l’obra. Amb una envejable capacitat de fer comprensible difícils qüestions tècniques, va deixar clar que és un projecte gairebé miraculós. Per la part política, també. Però sobretot, per la seva complexitat. S’ha treballat per sota del nivell freàtic de l’aigua, s’ha hagut de perforar per sota de quatre túnels ferroviaris (tres de Rodalies i una de metro, de l’L1), cosa que va obligar a alentir el picot fins al punt d’avançar tres metres en 21 dies per no fer malbé galeries pretèrites que presenten un estat lamentable.
Sanz va aprofitar per ampliar el focus. I del túnel de les Glòries va passar al projecte d’eixos verds de l’Eixample, a la reforma de la Meridiana, a les futures obres del tramvia, a la tardor, perquè el Tram arribi des de Sant Adrià de Besòs fins al carrer de Girona a través d’una nova Diagonal, a l’ampliació de la xarxa de carrils bici o a la xarxa ortogonal d’autobusos. La nova Barcelona, però, encara, amb els cotxes de sempre.