El Barça s’imposa al Getafe (5-2) i fa un altre pas ferm cap a la Lliga
Sobrat amb el 3-1 del descans, el Barça va donar per guanyat un partit que va haver de lluitar després d’un penal de VAR.
Va marcar dos gols a la final de Copa i en va marcar dos al Getafe. Va renunciar al tercer. No es parla de ratxes en el cas de Leo Messi, eficient a les verdes i a les madures, decisiu en les finals i en partits mundans, intersetmanals, davant ossos com el Getafe. Un doblet va rematar el títol de dissabte i un altre doblet va iniciar l’execució, més soferta del que va indicar el marcador, a un rival de la zona baixa de la taula, en un dels duels més senzills que tindrà en el trajecte final d’aquesta lliga que persegueix, envalentit el Barça per la línia que exhibeix i els recents titubejos de l’Atlètic.
Amb el 3-1 del descans, els dos equips van convenir que l’assumpte ja havia quedat decidit i van planejar els seus respectius futurs. Fins a cinc canvis van fer, més forçats al Barça que a Getafe. Però uns, els blaugranes, pensaven en la delicada visita al Vilareal de diumenge i, els altres, els blaus camuflats de blanc, ponderaven el duel d’Osca. Uns miren a dalt i els altres, l’abisme de Segona.
Koeman va retirar el lesionat Piqué i l’amonestat Lenglet, i va castigar després Mingueza per una excursió ofensiva que va posar dels nervis l’entrenador al veure el gir que havia pres el partit. Un Getafe amb rotacions i suplents va agafar el timó a través d’una pressió avançada sense res a perdre per forçar els errors locals. En el fons, el Barça havia sigut Messi i poc més. Com moltes altres nits. Va haver de llançar una goteta més de genialitat perquè Araujo reparés el seu error per segellar el triomf.
El penal agitador
Sobrat amb el 3-1, el Barça no es va reconnectar i després va perdre el rumb. Araujo va trepitjar Enes Ünal a l’àrea, en un penal avisat pel VAR, que va manar parar el joc amb la pilota a l’altra punta del camp, i el duel va entrar en una altra dimensió, molt diferent. El Barça ja no veia Messi i el Getafe es va envalentir al trobar-se amb el segon gol. Igual que s’havia trobat amb el primer. Sense haver rematat porteria, tenia dos gols.
Hi va haver preocupació a les cares blaugranes pel resultat, no per la naturalesa del seu rival. Renuents a l’aspror i el cruixir de tacs, van patir per la displicència del segon temps, després de donar per assegurat el triomf en un productiu primer temps.
Rendia visita el Getafe menys temible dels últims temps, simplement pel que diu la seva classificació, i també ho va dir el to que va exhibir sobre la gespa. Va fer un passadís al Barça en sentit real, com a senyal de respecte pel títol de Copa, i figurat, expressant
En mitja hora havia rebut tres gols i quan va fer la primera falta (la primera sancionada, s’entén), el Barça n’havia comès tres. Com tres gols li havia endossat en l’accidentat inici de partit en el qual van passar moltes coses. Totes les decisives que van intervenir en el desenllaç.
No solen ser bonics els partits amb el Getafe, però aquesta xacra que arrossega no pot relacionar-se amb el fet que dos dels primers gols fossin a pròpia porta. Un va ser el seu. Era el menys golejador juntament amb l’Eibar (22) abans de començar la jornada i va marcar gràcies a una ajuda. A una carambola.
Per sort, també en nits com les intersetmanals, com a les finals, hi ha Messi, tan màgic que converteix ensurts en golejades.