L’Espanya rural, clau contra l’emergència climàtica
Un informe de Greenpeace assegura que els municipis rurals contribueixen un 20% més a mitigar el canvi climàtic i 20 vegades més a conservar la biodiversitat. Només el 16% de la població espanyola segueix vivint en aquest 85% del territori ara anomenat l’Espanya buidada.
L’Espanya rural contribueix en fins a un 34% més a mitigar el canvi climàtic i 20 vegades més a conservar la biodiversitat, segons un informe realitzat per Greenpeace i presentat ahir. La conclusió de l’estudi és que els pobles i els municipis de l’Espanya buidada –el seu aire net, els seus boscos, els seus aiguamolls, les seves pastures i la seva producció alimentària no industrial– són un embornal de diòxid de carboni. Estem davant d’una clau fonamental en la lluita contra l’emergència mediambiental que amenaça de col·lapsar el planeta. Combatre la despoblació és, doncs, una manera de plantar cara a l’escalfament global (el període 2015-2019 és el més càlid mai registrat).
Només el 16% de la població espanyola continua vivint en aquest 85% del territori anomenat Espanya buidada i del qual, adverteix l’informe, depèn la supervivència de tota la nostra població. «Quan es parla de l’abandonament de l’Espanya rural, sobrevola el to de la nostàlgia, com qui rememora una antiga cançó que el va fer feliç temps enrere. Però el medi rural no és, ni pot ser, un record del passat perquè d’aquest depèn, sense discussió, el nostre present i futur. I no només perquè el medi rural i natural és qui ens alimenta, que ja seria una raó definitiva, sinó perquè, entre altres coses, només aquest ens pot protegir dels pitjors impactes de l’emergència climàtica i la pèrdua de biodiversitat, la gran amenaça imminent per a la nostra supervivència», destaca l’estudi, que recorda que Espanya és el país amb més biodiversitat d’Europa. La diversitat d’espècies ens protegeix. «S’ha demostrat que la pèrdua de biodiversitat afavoreix les zoonosis –malalties transmeses pels animals– perquè els microbis no troben els seus hostes originals i acaben infectant l’ésser humà», remarca l’informe.
«Cuidem el medi rural i contribuirem a lluitar contra el canvi climàtic», declara Julio Barea, membre de Greenpeace, des de Castejón del Campo, un poble de Sòria de 13 habitants (uns 60 a l’estiu) amb escassa connexió a internet i en el qual petits problemes domèstics –com desenrunar una casa pels efectes del temporal Filomena o arreglar el piló de la plaça– són impossibles de solucionar per motius econòmics.
Aclarir conceptes
Revitalitzar els pobles no és, precisament, esgotar-ne els recursos, una cosa que passa, per exemple, amb projectes urbanístics que suposen la pavimentació de la muntanya o la instal·lació de macrogranges, explica Mónica Parrilla, enginyera forestal i responsable de la campanya #HablaRural de Greenpeace. Revifar els pobles no s’aconsegueix tampoc amb la fugida al camp que molts urbanites estan emprenent en plena pandèmia per teletreballar, una cosa que només implica una pujada de preus en les vivendes rurals.
Tot això només contribueix, segons l’organització ecologista, a fer encara més vulnerables els pobles. «La sobreexplotació dels ecosistemes pot posar en perill tota la humanitat».
El món rural és una oportunitat, però no només com un espai d’oci. Revitalitzar el camp implica «prendre decisions polítiques perquè la legislació fomenti les iniciatives ecològiques, hem de deixar de mirar els pobles amb pena i realitzar projectes forestals i ramaders perquè la naturalesa es cuida per poder disfrutarla», destaca Ariadna Tremoleda,
La pèrdua de biodiversitat fa que els animals transmetin més malalties
«Revifar els pobles no s’aconsegueix amb la fugida d’urbanites al camp», afirma Greenpeace
cofundadora de la cooperativa Mas Les Vinyes.
Donar suport econòmicament a l’Espanya buidada és el contrari a la implantació de macroprojectes –com els de ramaderia industrial– que promet molta ocupació i, en realitat, no necessiten tanta mà d’obra. «Les macrogranges són perjudicials perquè destrueixen l’ecosistema i reverteixen la funció d’embornal de diòxid de carboni», detalla Paloma Nuche, doctora en Ecologia i autora de l’informe #HablaRural. L’experta explica que cuidar l’entorn rural és també cuidar la seva gent. Els municipis rurals tenen una densitat de població de 19 habitants per quilòmetre quadrat davant dels urbans, amb 1.800 habitants per quilòmetre quadrat.