El CIS dona opcions a les esquerres de governar la Comunitat de Madrid
> El sondeig de Tezanos atorga al PSOE, Més Madrid i Podem entre 67 i 73 escons, i al PP i Vox, de 65 a 69 Cs desapareix de l’Assemblea i es queda a les portes del 5% necessari
Ja en la recta final de les eleccions madrilenyes del 4 de maig hi ha una dada que sembla incontrovertible: Isabel Díaz Ayuso guanyarà, i amb moltíssim marge. El consens a les enquestes indica que la suma de la dreta aconseguirà sense problemes la majoria absoluta, fixada en 69 escons, però se’n separa, novament, el Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS). L’organisme dirigit per José Félix Tezanos dibuixa un escenari més ajustat. Un empat entre els dos blocs, entre l’esquerra del PSOE, Més Madrid i Unides Podem i la dreta del PP i Vox, perquè Cs desapareix de l’Assemblea regional.
Qualsevol dels dos principals candidats, l’aspirant popular i presidenta de la Comunitat de Madrid i el socialista Ángel Gabilondo, podria governar i arribar, amb els seus socis naturals, al llindar dels 69 parlamentaris. El CIS fins i tot concedeix més probabilitats de victòria al bloc progressista, a l’augurar que pot retenir entre 67 i 73 escons, mentre que el PP i la ultradreta es mouen entre 65 i 69.
L’enquesta preelectoral urgent del centre públic, format que va estrenar per a les eleccions catalanes i que es va aproximar als resultats de les urnes, es va conèixer hores després del primer i únic debat entre els sis candidats, a Telemadrid. L’estimació coneguda ahir parteix de 2.304 entrevistes, entre el 19 i el 20 d’abril.
Segons l’enquesta, el PP aconseguiria un 36,7% dels vots i entre 54 i 56 escons –22,23% i 30 actes el 2019–. L’aspirant popular treu diversos punts d’avantatge al seu directe rival, Ángel Gabilondo, que obtindria el 23,4% i entre 34 i 36 diputats. Fa dos anys, el cap de
cartell del PSOE madrileny va vèncer en els comicis autonòmics (27,31% dels sufragis i 37 escons).
La tercera força ja no és Ciutadans, que es queda amb un 4,6%, per sota del 5% necessari per obtenir representació. Amb Edmundo Bal de número u, perd tots els seus escons, els 26. La tercera plaça l’ocuparia Més Madrid, que puja respecte al 2019. Una tendència que sí que casa amb la de la resta de sondejos, que pinten la candidata Mónica García en ascens. Rebria el 15,1% dels sufragis i de 22 a 24 diputats (amb un 14,69% i 20 actes en la cita anterior).
El paper d’Iglesias
Vox, amb Rocío Monasterio, que repeteix, amb prou feines experimenta canvis respecte al 2019: si aleshores va tenir un 8,88% i 12 seients, ara s’emportaria un 8,2% i entre 11 i 13 diputats. L’última força a l’Assemblea, com ja va passar, seria Unides Podem. Pablo Iglesias millora els resultats de fa dos anys, malgrat que tampoc brilla: aconseguiria el 8,4% dels vots i entre 11 i 13 actes. En els comicis anteriors, a punt va estar la seva formació de quedar-se fora de la Cambra, ja que va obtenir el 5,62% de les paperetes i 7 escons. Respecte a l’estudi que el CIS va publicar el 5 d’abril, es reflecteix un lleuger descens del PP i el PSOE i un creixement de Més Madrid i Vox.
Amb aquestes dades, esquerra i dreta tenen opcions de governar. La competició, disputada, es resoldria per molt pocs vots. Gabilondo, García i Iglesias podrien sumar entre 67 i 73 escons, i Ayuso i Monasterio, entre 65 i 69.
El sondeig flaix reflecteix un interès acusat per aquestes eleccions i una presumible gran mobilització. Més del 90% dels electors del PP i Vox diuen que aniran a votar, tot i que creix la mobilització de l’esquerra, per sobre del 80%.
Si s’analitza la transferència de vot, el partit més feble és Cs. Només el 8,3% dels que van elegir la papereta taronja el 2019 volen Bal, i el 51,1% se’n va al PP.