El TC es fractura al ratificar la condemna per sedició de l’1-O
> El rebuig al recurs de Turull trenca per primera vegada la unitat del Constitucional en una resolució sobre el procés
El Tribunal Constitucional continua amb el ritme que s’havia marcat per resoldre els recursos d’empara presentats contra la sentència del procés i aquest dijous ha procedit a confirmar la primera condemna per sedició en concurs amb malversació de cabals públics que va imposar el Suprem als líders independentistes, tot i que això hagi suposat trencar la unanimitat que fins ara havia mantingut en els assumptes de fons relatius a la tardor del 2017 català.
La divisió ha quedat patent al rebutjar el recurs de l’exconseller Jordi Turull contra la seva condemna a 12 anys de presó, decisió que ha sigut adoptada per set vots contra dos. Un repartiment de posicions que tot fa presagiar que es repetirà al resoldre les impugnacions de contingut similar, com pot ser la de Josep Rull, prevista per al pròxim ple del mes de maig, moment en què també es volen resoldre les dels líders de les entitats sobiranistes, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
Via lliure a la justícia europea
Amb la sentència del Constitucional a la mà, els arguments íntegres de la qual es donaran a conèixer en els pròxims dies, Turull es converteix en el primer dels condemnats del procés que pot acudir a la justícia europea, una cosa que tant ell com els seus companys del banc dels acusats van anunciar que farien fins i tot abans de la resolució del Suprem, quan van iniciar una vaga de fam a l’entendre que el tribunal de garanties bloquejava els seus recursos amb la seva admissió per retardar el moment en què poguessin anar al Tribunal Europeu de Drets Humans.
La sentència, el ponent de la qual és el magistrat Pedro González-Trevijano, declara, entre altres qüestions, que el delicte de sedició de l’article 544 del Codi Penal no pateix d’un grau de vaguetat que suposi infringir el principi de taxativitat (pel qual la certesa i determinació d’una llei es converteix en obligatòria). A més, argumenta que el Suprem, al condemnar per ell, no va fer una aplicació analògica in malam parte del tipus penal esmentat, és a dir, que no va aplicar aquest delicte de manera perjudicial per al reu. Amb aquest criteri han discrepat els magistrats del sector progressista de l’alt tribunal Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer.
El Constitucional ja s’havia pronunciat en dues ocasions sobre la resolució del Suprem. La seva confirmació se circumscrivia a la impugnació per part de Meritxell Borràs i Carles Mundó, que a l’haver sigut només condemnats per desobediència, no plantejaven els mateixos arguments que els seus companys del banc dels acusats. El tribunal es va decantar per començar per ells i anar ascendint en dificultat fins a acabar amb el d’Oriol Junqueras, a qui es va imposar la pena més alta, 13 anys de presó.
Sense especialistes en penal
En les deliberacions no hi han participat ni Antonio Narváez ni Cándido Conde-Pumpido, l’abstenció del qual ha sigut admesa pel ple després que el passat dia 7 enviés una carta en aquest sentit al president del tribunal, Juan José González Rivas. Tots dos van decidir retirar-se després d’haver sigut recusats per l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, malgrat estar declarats en rebel·lia, i els condemnats del procés.
Aquest motiu, més la renúncia de Fernando Valdés a l’obrir-se judici oral en contra seu per violència masclista, ha fet que a les deliberacions només participin nou magistrats i que cap d’ells sigui especialista en penal, argument pel qual es va encarregar a Narváez i Comte-Pumpido la coordinació dels lletrats al capdavant d’aquests recursos.