EUA es disposa a reconèixer el genocidi armeni
>
El president dels Estats Units, Joe Biden, planeja reconèixer el pròxim dissabte el genocidi armeni, ocorregut el 1915 a la península d’Anatòlia quan encara existia l’imperi otomà, van informar ahir dijous diversos mitjans nord-americans. Molts presidents del país nord-americà havien fet la mateixa promesa de reconèixer les matances durant les seves respectives campanyes electorals, però mai abans s’havia fet.
Aquesta vegada sembla diferent, perquè el 2019, en un moment de tensió entre Washington i Ankara, tant el Senat com la Cambra de Representants dels EUA van aprovar una resolució reconeixent el genocidi, una cosa que va enfurismar Turquia i el seu president, Recep Tayyip Erdogan. Segons Turquia –país que va ser fundat el 1923 sota les
Arriba el moment de la distensió a les regions frontereres entre Ucraïna i Rússia, després de setmanes d’alarma davant l’enorme concentració d’efectius militars desplegats pel Kremlin. El ministre de Defensa rus, Serguei Xoigú, va ordenar ahir la tornada de les tropes a les seves bases permanents, coincidint amb unes maniobres militars de grans dimensions a la península de Crimea, annexionada per Rússia el 2014. En els últims cendres de l’imperi otomà– el que va passar a Anatòlia el 1915 no es pot considerar un genocidi, sinó que van ser matances en totes direccions en el context de la Primera Guerra Mundial, en la qual tant armenis com grecs i turcs –tots ciutadans otomans– van morir.
Perseguits per la seva ètnia
No obstant, el consens entre experts internacionals és que sí que hi va haver un genocidi contra els armenis, que van ser, diuen els historiadors, perseguits especialment pel seu origen ètnic. S’estima que abans del 2015, a la península d’Anatòlia hi vivien al voltant d’un milió d’armenis, que eren ciutadans de l’imperi otomà. La immensa majoria van ser expulsades als deserts del sud de la regió, a les actuals Iraq i Síria. Centenars de milers van morir i ara, en l’actualitat, tan sols queden prop de 60.000 armenis a Turquia, la gran majoria a Istanbul.
El Govern d’Erdogan adverteix que la decisió podria perjudicar les relacions bilaterals
dies, el Govern de Kíev havia demanat reiteradament als seus aliats occidentals que redoblessin les pressions i advertències sobre el president rus, Vladímir Putin, per dissuadir-lo de llançar-se a una nova aventura bèl·lica, atacant o annexionant-se territoris sota sobirania ucraïnesa.
Inspecció sorpresa
«Crec que els objectius d’aquesta inspecció sorpresa han sigut aconseguits per complet; les tropes han demostrat la seva capacitat de proveir el país d’una defensa creïble», ha proclamat el responsable
Joe Biden, segons el New York Times, que cita fonts anònimes dins de la Casa Blanca, ja s’ha decidit a fer el reconeixement demà. Es tracta, a més, d’una data especial: el 24 d’abril és considerat el dia de l’aniversari del genocidi armeni. «De moment, no tenim res més a afegir-hi. Hi haurà rus. «Referent a això, he decidit completar les inspeccions als districtes [militars] oest i sud», va continuar. D’acord amb el titular de Defensa rus, la retirada s’haurà completat l’1 de maig, a l’inici d’un període vacacional a Rússia que culmina el 9 d’aquell mes amb la celebració del Dia de la Victòria, en què es commemora el triomf de l’antiga URSS sobre l’Alemanya nazi.
Segons la Unió Europea (UE), Rússia havia concentrat a les regions limítrofes amb Ucraïna fins a 100.000 militars, un desplegament fins i tot superior al que va una cosa a dir dissabte», va dir el passat la secretària de premsa de la Casa Blanca, Jen Psaki.
Espanya no el reconeix
De moment, un total de 32 països al món reconeixen aquest genocidi. Entre aquests països hi ha Rússia, Armènia, Síria, l’Uruguai, Veneçuela, Portugal, Alemanya, Itàlia, l’Argentina i Bèlgica, entre d’altres. Espanya no ho ha fet, tot i que sí que el reconeixen els parlaments autonòmics de Catalunya, Aragó, Navarra, el País Basc i les Balears.
«Els Estats Units han de respectar la llei internacional. Declaracions realitzar fa set anys, quan es va annexionar Crimea i va encendre la metxa de la guerra a les regions russòfones de l’est d’Ucraïna. Unes imatges satèl·lit difoses per The Wall Street Journal fa uns dies plasmaven les dimensions del
que no tenen cap obligació legal no tenen cap benefici. Només fan malbé llaços. Si volen perjudicar les nostres relacions, la decisió és seva», va dir aquest dimecres a la televisió Habertürk el ministre d’Afers Exteriors turc, Mevlüt Çavusoglu. Turquia és membre de l’OTAN des de 1952.
El Govern d’Erdogan, en els últims dies, ha impulsat una campanya mediàtica per contrarestar la que sembla gairebé definitiva declaració de Biden aquest dissabte. El president turc, no obstant, encara no ha dit res sobre la qüestió.
dispositiu bèl·lic enviat: desenes de caces bombarders Sukhoi Su34 alineats en un aeròdrom militar a Morozovsk, a un centenar de quilòmetres de la frontera, hospitals de campanya i helicòpters de combat estacionats en un camp d’entrenament d’Opuk, a Crimea, tropes aerotransportades...
Jocs de guerra
nAquests jocs de guerra han sigut percebuts com una greu amenaça per Ucraïna i han empès el seu president, Volodímir Zelenski, a demanar a l’OTAN que agiliti l’ingrés del país a l’aliança militar. Tant el president nord-americà, Joe Biden, com els principals aliats europeus de Kíev han mostrat el seu recolzament a la integritat territorial ucraïnesa i han advertit Putin de les greus conseqüències que portaria una operació bèl·lica contra el país veí. En un signe addicional que les aigües comencen a tornar al seu curs, Putin s’ha declarat disposat a rebre a Moscou el seu homòleg ucraïnès, tot i que només per parlar de «les relacions bilaterals».
n