Joan Tapia és president del Comitè Editorial d’ EL PERIÓDICO.

Vista i escoltada l’entrevista que li fa Jordi Évole a Miguel i després a Bosé, hem pogut constatar que el cantant ha perdut completament el cap i que Miguel ha destruït Bosé. Podem debatre o imaginar moltes coses del perquè d’aquesta veu i del perquè de les paraules que surten del seu coll. Ens diu que tot és emocional. Jo no ho tinc gaire clar.

El que sí que sembla que és una veritat com un temple és que s’ha estat drogant durant un munt d’anys. Ha arribat a parlar de dos grams de cocaïna al dia. Les drogues són molt dolentes i Miguel Bosé és un exemple claríssim del que poden fer per tu i de les seqüeles que et poden deixar al cap.

El mal és irreparable. Miguel Bosé es mostra irrespectuós, contradictori i surrealista. Ningú està a la seva altura i tothom és dolent. Els mitjans, els polítics i els metges. Ningú sap res. Només ell. Quan Évole no l’entén, Bosé exigeix que el sàpiga escoltar.

Si no l’entenem, no és perquè s’expliqui malament o construeixi frases sense cap sentit ni argument. El problema és nostre, que no el sabem escoltar. ¿Es pot ser més arrogant? Taxatiu, intolerant, agressiu i violent.

Es creu en possessió de la veritat absoluta i parla d’ell mateix en tercera persona. Els seus ulls, la seva mirada i la seva veu. Fa por. Riu de manera histèrica. Divaga, no concreta i incomoda Évole i l’espectador. M’incomoda a mi. Em fa molta vergonya aliena i bastanta tristesa. Si no té una malaltia mental diagnosticada, és evident que tot això és conseqüència de les drogues.

«¿Qui es pot creure una estupidesa semblant? No soc idiota». Afirma tremolós. Mai he pensat que Miguel Bosé sigui idiota, per això vull pensar que tot és conseqüència de les addiccions. Ni Miguel, ni Bosé. En el passat em vaig preguntar què és el que li passava a l’artista. Miguel, no ho sé. Ara, gràcies a aquesta estrambòtica entrevista ja podem dir: Miguel, ja ho sé. Sé que les drogues són molt dolentes.

n