Irene Vallejo reivindica la lectura com un «plaer desenfrenat»
La celebrada autora de l’assaig ‘L’infinit dins d’un jonc’, un cant als llibres i a la seva història, va defensar en el seu pregó la sensualitat de les lectores en el tret d’inici de la diada.
Un assaig que va aparèixer a finals del 2019 i s’ha fet gran durant la pandèmia, com un símbol que els llibres ens ajuden a encoratjar-nos davant l’adversitat. Encara ara, més d’un any i mig després, L’infinit dins d’un jonc / El universo en un junco, d’Irene Vallejo, continua estant allà entre els cinc llibres més venuts, acumulant edicions i traduccions (36) a altres llengües. És un llibre miraculós, un cant d’amor als llibres i la seva història, un assaig que no ho sembla, en què es barregen en sàvia proporció la cultura popular i l’erudició i que ha aconseguit l’estrany privilegi de situar-se en el rànquing sense campanyes de màrqueting, a pèl, només amb lectors entregats. Estar tant temps a dalt de tot durant més d’un any és una cosa que encara sorprèn aquesta jove de Saragossa que tot just en fa dos se situava entre els treballadors precaris de la cultura com a divulgadora de la filologia clàssica a les biblioteques i instituts, amb sis llibres que van passar desapercebuts per al gran públic. Avui se situa a la mateixa lliga que un gegant com Yuval Noah Harari i el seu Sàpiens.
Així que, com bé va dir el periodista Xavi Ayén, encarregat de parlar amb Vallejo aquest dijous al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, «no hi ha ningú més apropiat que ella per fer aquest pregó de la lectura». Aquest acte tradicional promogut per les Biblioteques de Barcelona en anys anteriors supo- sava el tret de sortida de la festa de Sant Jordi, però en aquesta ocasió, amb la celebració estesa, va quedar situat al centre del festeig, amb moltes compres ja avançades.
I Vallejo, que per poc que li preguntin desencadena el seu apassionament bibliòfil, va evocar aquells dracs que suposadament habitaven les zones inexplorades dels mapes i les harpies que portaven tempestes, pestes i infortunis, com un exemple màgic dels horrors de la pandèmia en què ens trobem. I davant això va situar la lectura com «un acte sensual» carregat d’hedonisme, esprement la gràcia de l’acte de llegir. «Les lectores dediquem moltes hores de la nostra vida al plaer desenfrenat. Ho fem estirades, assegudes, aja- gudes, fetes un cab- dell, al llit, és clar, però també en altres llocs, de vegades de cap per avall o de cara amunt», va dir apujant així la temperatura d’una platea desangelada pel seu reduïdíssim aforament. «Gràcies als llibres vivim a la pell dels altres, toquem els seus cossos i ens enfonsem en la seva mirada». Però faltava la pun- ta etimològica per comprendre bé tot aquest desenfrenament eròtic. ‘Jordi’ ve del grec ‘Giorgos’, «un nom que té la mateixa arrel que ‘orgia’». Mai tornarem a pensar en el sant busca-raons de la mateixa manera que abans de saber aquesta dada.
Que llegir és una cosa sexi és un eslògan que s’hauria de reivindicar perquè tradicionalment, tal com evoca Vallejo al seu llibre, les dones que llegien no gaudien de gaire predicament eròtic. Da- vant un auditori d’editors però també de bibliotecàries, va re- cordar la famosa seqüència de la pel- lícula de Nadal ¡Que bonic que és viure! en què el protagonista intenta suïcidar-se i un àngel el frena mostrant-li com haurien viscut els seus éssers estimats si ell no hagués existit. «Tots han tingut vides desastroses i solitàries però el cas de la dona és el pitjor: una bibliotecària de monyo ben lligat, amargada i soltera. Davant això el protagonista es convenç que val la pena viure només perquè la seva dona no sigui una bibliotecària». Les rialles de les bibliotecàries, que coneixen la realitat d’aquesta professió de dones modernes i compromeses, van ser molt còmplices.
I si algú dubtava de l’esperit eròtic de la celebració, allà hi havia Vallejo per anunciar que no hi ha res millor que compartir el desig, especialment si és el de la lectura. Regalar un llibre seria compartir aquest desig. «Regalar un llibre és una cosa molt especial, perquè hi deixem alguna cosa de nosaltres mateixos. Quan rebem un llibre d’una persona estimada la busquem entre les línies de l’obra. A mi m’agrada que els llibres circulin, que passin de mà en mà, els cedeixo a les biblioteques, no m’importa que no me’ls tornin. M’agrada aquesta promiscuïtat lectora. Estic convençuda que els llibres són feliços quan passen de llit a llit. Aquest és el sentit que fa tan especial aquest Sant Jordi». O el que és el mateix, aquesta vegada Sant Jordi no mata el drac sinó un bitxo molt més petit però més nociu.
nPer evitar les aglomeracions habituals aquest dia, a Barcelona s’han establert 11 espais de venda i firmes perfectament perimetrats i d’accés controlat repartits per diferents barris de la ciutat.
Només les llibreries i floristeries professionals poden situar un lloc de venda a l’entrada, o als pocs metres, del local, a excepció de les petites poblacions sense llibreries.
Per accedir a les zones delimitades de venda serà imprescindible la mascareta i mantenir la distància de seguretat. L’entrada al recinte es regularà en funció del nombre de compradors.