L’«obra mestra» d’Antonio David
En la seva esperada tornada en directe als platós, Rocío Carrasco va admetre que la seva filla, Rocío Flores, la va agredir i va denunciar el 2012, raó última del seu irreversible distanciament, però que l’inductor a l’ombra era el seu pare. El xou audiov
El febrer del 2020, la revista digital Vanitatis va revelar que Rocío Carrasco no havia renunciat de manera voluntària a la custòdia de la seva filla, Rocío Flores, en contra de la més aviat acceptada opinió general. La insalvable distància entre totes dues es devia en realitat a una ordre judicial que imposava la seva separació física temporal després d’una agressió de la filla a la mare, un infaust matí de juliol del 2012 a la seva casa de la urbanització Valdelagua, als afores de Madrid. La causa: una nímia discussió per una nectarina a l’hora de l’esmorzar, que, segons la sentència del Jutjat de Menors núm. 4, derivaria en «una disputa en el transcurs de la qual [Rocío Flores] va propinar [a la seva mare] diversos cops, i va arribar fins i tot a tirar-la a terra per (…) continuar colpejant-la i donar-li diverses puntades de peu». Rocío Flores tenia llavors 16 anys. Mai més, després d’aquest dia, mare i filla es tornarien a parlar.
L’escabrós episodi de juliol del 2012 va ser el principal, i més devastador, fil narratiu pel qual va transcórrer l’esperada entrevista a Rocío Carrasco a l’estudi 6 de Telecinco, dimecres a la nit. Una presència física, en directe, que la mateixa filla de ‘la Más Grande’ havia sol·licitat la setmana passada, just després de l’emissió del setè episodi del documental Rocío: contar la verdad para seguir viva, amb l’objectiu de «fer una aturada i aclarir algunes coses». La compareixença va ser, com era de preveure, a través d’un format de programa de vocació espectacular, presentat conjuntament per Jorge Javier Vázquez i Carlota Corredera, amb presència a l’estudi d’una variada nòmina d’experts que anaven des d’estrelles de la premsa rosa com María Patiño i Antonio Rossi a periodistes de línia seriosa com Ana Bernal-Triviño i Samanta Villar.
Per rematar-ho, un imponent videowall amb desenes d’amics i coneguts de Rocío Carrasco, que o bé es van dirigir a ella en directe o li van formular preguntes gravades: les seves cosines Ani i Rocío Jurado, l’expilot de motos Pablo Nieto, la cantant Paulina Rubio, l’actriu Yolanda Ramos, que va denunciar haver sigut també «maltractada», o la mediàtica Fayna Bethencourt, presència oportuníssima després que l’Audiència Nacional ratifiqués aquest dimarts la condemna a cinc anys i vuit mesos de presó a la seva exparella, Carlos Navarro, àlies el Yoyas, per maltractaments i amenaces. No va faltar la presència sorpresa, a través de Skype, d’una persona poc habitual als platós, Fidel Albiac, actual parella de Carrasco i, segons algunes veus crítiques amb la filla de la Jurado, l’home que l’hauria «abduït i allunyat de tot, inclosos els seus fills».
En definitiva, un xou audiovisual de grans dimensions, amb la genuïna marca de Mediaset, entre la denúncia sincera i l’emotivitat impostada, llarg, gairebé etern, farcit de pauses publicitàries, amb un to espectacularitzat en vibrants colors 4K que no acabava de casar amb la duresa de les situacions allà exposades: devastadores relacions maternofilials, actes de violència física, difícils processos judicials i, a l’ombra, l’ominosa presència d’un presumpte maltractador psicològic movent els fils del mal. El resultat, no obstant, no va poder ser millor per a Telecinco: la prèvia de l’entrevista va arrasar amb un 22% i 4.030.000 espectadors, mentre que el segon tram va reunir un impressionant 32,5% i 3.041.000 espectadors.
Vestida amb un impactant vestit jaqueta blau elèctric i amb la melena pèl-roja portada al costat contrari del que lluu a la docusèrie, Carrasco va entrar en escena mentre Blas Cantó oferia una eixelebrada versió de Como alas al viento. Amb llàgrimes als ulls, però amb commovedora serenitat, l’expresentadora va admetre que, en
Va ser el relat d’un espant: de com la seva filla, induïda segons Carrasco pel seu pare, la va denunciar per agressió, malgrat que, finalment, seria la noia, llavors menor d’edat, qui n’acabaria sent responsabilitzada penalment. «Ni la vaig denunciar ni jo denunciaria mai la meva filla. No podria denunciar mai la meva filla, perquè és el més meravellós que m’ha passat a la vida», va afirmar Rocío, que, amb un nus a la gola, va haver d’admetre com a certa una informació del diari El Mundo segons la qual, després de l’agressió de Valdelagua i la posterior denúncia a la caserna de