Un Messi molt súper

Després de sentir-lo a la ràdio, es té la impressió que Florentino Pérez pretenia imposar la Superlliga com la seva presidència al Reial Madrid. Amb un comunicat, sense esperar oposició, com si fos inevitable. Res d’una presentació solemne, una roda de premsa o una explicació detallada del pla. La seva perplexitat davant la contestació delata que poc acostumat que està que li portin la contrària.

Un part tan defectuós ha arruïnat les perspectives del projecte tal com estava concebut, cosa que és una bona notícia, fins i tot malgrat l’abundància de declaracions, samarretes i tuits populistes de les últimes hores, i fins i tot malgrat les cares de goig extasiat de Tebas i Ceferin. Seria aconsellable que la pròxima vegada que vulguin revolucionar la màxima competició de futbol s’ho preparin una mica millor.

Horari infame

Amb la música de funeral per la Superlliga de fons, resultava apropiat que el visitant al Camp Nou fos el Getafe, un equip de barri, que estava citat sobre la gespa a les 22.00 hores, un horari infame, recordatori que convé desconfiar dels que més bramen a favor dels aficionats.

A aquestes hores de toc de queda va tornar a comparèixer Leo Messi en el seu permanent estat primaveral. No li importa l’hora, la competició o la categoria del rival. Una altra nit dolcíssima en què gairebé s’inventa el combo barret-sotana sense que la pilota toqués a terra. I a l’àrea contrària. Una filigrana incompleta.

Messi va mantenir desperta l’audiència en la primera part i la por de l’ensurt va impedir que caigués adormida en la segona. El Barça va alternar un futbol de Superlliga amb un altre propi dels descastats. Mingueza va pagar els plats trencats. Se li va quedar la cara d’un ocellet xop després d’una monumental bronca de Koeman.

El gol d’Araujo va relaxar els nervis. Messi fins i tot va renunciar al hat-trick al cedir el penal a Griezmann. Hat-trick en generositat. El doblet segueix a l’abast dels blaugranes després de la golejada. Un objectiu molt súper.

n