Els EUA tornen a la cleda verda
Biden escenifica l’adeu al negacionisme de Trump i es compromet a reduir a la meitat les emissions de CO2 durant la pròxima dècada
Després de 4 anys de boicot de Trump, Biden dobla l’aposta de reducció d’emissions a la cimera virtual de líders mundials
El món necessita els Estats Units si vol prevenir els efectes més catastròfics del canvi climàtic. No s’explica de cap altra manera que els pesos pesants mundials sense excepció es posessin ahir ordenadament a la fila per fer realitat una de les promeses de campanya de l’avui president Joe Biden. La primera jornada de la seva cimera virtual de líders sobre el clima va servir per constatar que el món està disposat a donar una nova oportunitat al país que més ha contribuït històricament a l’escalfament global, malgrat el seu oscil·lant compromís amb la salut del planeta, capritxosament subjecte als seus cicles polítics. La Casa Blanca va voler remarcar que torna als nous objectius en la reducció d’emissions, com van fer també el Canadà, el Japó i Corea del Sud seguint l’estela de la UE i el Regne Unit.
La renovada disposició de Washington a recuperar el lideratge mundial en la matèria, dilapidat després dels anys de negacionisme de Donald Trump, va ser celebrada pels seus aliats. El primer ministre britànic, Boris Johnson, va agrair a Biden que «torni els EUA a la primera línia de la lluita contra el canvi climàtic», mentre que la cancellera Angela Merkel va recalcar que «no hi ha cap dubte que el món necessita la contribució» nordamericana. Els seus rivals geopolítics van preferir estalviar-se les felicitacions, en alguns casos, per fer crítiques velades al valor de la paraula de la primera potència mundial, que no va arribar a ratificar els
Acords de Kyoto firmats per Clinton el 1998 quan el seu successor republicà es va instal·lar a la Casa Blanca i que va trencar amb el pacte de París impulsat per Obama quan Trump va agafar-ne el relleu.
«Rússia tracta els seus compromisos internacionals amb el màxim respecte», va dir el president Vladímir Putin. El cert, malgrat tot, és que hi ha voluntat de cooperació davant una emergència climàtica que només s’atreveixen a negar la dreta nord-americana i els seus rocambolescos clons forans, com va posar de manifest també l’acord de la setmana passada dels diplomàtics nord-americans amb la Xina. Les dades científiques no deixen lloc al dubte. La dècada passada va registrar les temperatures més elevades mai registrades. La concentració de gasos amb efecte d’hivernacle va continuar augmentant el 2019 i el 2020, fins i tot amb el món aturat per la pandèmia. ronda ja els 1,2 graus respecte als seus nivells preindustrials, segons les Nacions Unides, una xifra propera al precipici dels 1,5 graus que aspira a prevenir l’Acord de París de 2015.
En alerta roja
«Necessitem un planeta verd, però el món està en alerta roja», va advertir el secretari general de l’ONU, António Guterres, després de celebrar la tornada a l’arena dels EUA. Amb els compromisos vigents fins a la setmana passada, el món s’encaminava cap a un estrepitós sinistre en forma d’extinció massiva d’espècies, acidificació dels oceans, inundació de les zones litorals i tota classe d’esdeveniments meteorològics extrems perquè, segons càlculs del Climate Action Tracker, amb aquests compromisos la temperatura creixerà en 2,7 graus.
Per això els nous objectius anunciats ahir pels EUA, el Canadà i el Japó, així com els del continent europeu, conviden a allotjar una mica d’optimisme. Cap d’ells és un gest de generós altruisme, sinó que formen part de les obligacions adquirides a París per tots els signants del pacte, obligats a incrementar les seves metes en la reducció d’emissions abans de la COP26 que l’ONU celebrarà el novembre a Glasgow. «Estar a l’altura del moment implica alguna cosa més que preservar el nostre planeta», va dir Biden a l’inaugurar una cimera virtual que va estar plena d’errors tècnics en la seva transmissió. «Implica construir un futur millor per a tots nosaltres». Aquests errors van fer que es deixés el xinès Xi Jingping sense
«Preservar el nostre planeta implica construir un futur millor per a tots nosaltres»
traducció durant part del seu discurs o que es tallés per força el francès Emmanuel Macron per deixar pas a Putin.
Objectiu d’emissions
Biden va concebre el seu discurs amb la vista més posada en l’audiència nord-americana que mundial, per la qual cosa va voler emfatitzar els beneficis per a l’ocupació que portaria el seu pla per reduir fins en un 52% les emissions durant la pròxima dècada respecte als nivells de 2005. Aquesta meta és la més ambiciosa fixada mai per un líder nord-americà, però no arriba al compromès per europeus i britànics. També està per sota del 60% aproximat que s’hauria necessitat, segons el Climate Action Tracker, per mantenir la temperatura global per sota dels 1,5 graus i permetre als EUA descarbonitzar completament la seva economia el 2050.
Hi ha un altre problema: la distància que hi ha entre la paraula i el fet. Una cosa que saben bé líders mundials com Johnson i el brasiler Jair Bolsonaro, que prometen una cosa amb una mà i fan el contrari amb l’altra, segons denuncien organitzacions com Greenpeace. En aquest cas, les ambicions de Biden estan en gran mesura supeditades que el Congrés aprovi el seu massiu pla d’infraestructures, és a dir, a mercè d’uns republicans que creuen que els pols s’estan fonent perquè casualment fa molta calor.