Europa apressa els plans per sortir de la crisi econòmica
Espanya, Alemanya, França i Itàlia insten els altres països a accelerar el desplegament de fons
Els ministres d’Economia d’Alemanya, França, Itàlia i Espanya –els quatre països més grans de la Unió Europea– van emetre ahir una declaració conjunta per apressar la resta de països que presentin els seus plans de recuperació a Brussel·les «al més aviat possible» i perquè la Comissió Europea (CE) agiliti tots els tràmits previs a l’entrega dels fons europeus als estats membres, previst per al segon semestre de l’any.
«El temps és fonamental i la ràpida aprovació dels Plans serà clau per assegurar que les nostres accions en àmbit nacional continuïn interactuant i reforçant les dels nostres veïns», va dir la vicepresidenta espanyola Nadia Calviño, després de les intervencions coincidents dels ministres d’Alemanya, Olaf Scholz, de França, Bruno Le Maire, i Itàlia, Daniel Franco.
Portugal va ser el primer país a enviar el seu pla nacional. Ahir mateix la CE va comunicar que també ha rebut els de Grècia i Alemanya. Ara espera que almenys una dotzena de països, inclosos Espanya, Itàlia i França, compleixin el tràmit aquesta mateixa setmana, abans del termini tou del 30 d’abril fixat al reglament, i enviïn els seus plans de reformes i inversió. ESPANYA
MOBILITZAR 500.000 MILIONS D’INVERSIÓ PRIVADA
El Govern espanyol va presentar les línies generals del seu Pla de Recuperació el 13 d’abril i preveu fer entrega del document complet, d’una mica més de 2.000 folis, a la Comissió Europea demà. El document ha de contenir les fites temporals per abordar cada un dels 110 projectes d’inversió i de les 102 reformes estructurals compromeses pel Govern davant la CE com a condició per accedir als 140.000 milions de fons europeus assignats a Espanya fins a l’any 2026 (en transferències i préstecs a parts iguals). El Govern espera que aquests diners públics serveixin per mobilitzar fins a 500.000 milions addicionals d’inversió privada i generar 800.000 llocs de treball.
L’Executiu s’ha compromès a abordar la reforma laboral abans que finalitzi el 2021 i a emprendre la del sistema de pensions entre el 2021 i el 2022. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, també ha expressat el seu propòsit d’aplicar ja el 2022 la part de la reforma fiscal relativa a societats, patrimoni i successions. Altres reformes ja han sigut abordades, com la llei de canvi climàtic i l’adopció de l’ingrés mínim vital.
El Govern pretén fer servir en el període 2021-2023 els gairebé 70.000 milions a fons perdut assignats a Espanya. De fet, els Pressupostos de l’Estat preveuen ja per al 2021 una inversió de 27.000 milions a compte de les quantitats que el Govern espera rebre ja en el segon semestre.
El pla presta una especial atenció a les transformacions verda i digital, a les quals destina el 39,12% i el 29% de la inversió. Entre els projectes més grans previstos fins al 2023, s’han assignat 13.200 milions a l’estratègia de mobilitat sostenible i 6.820 milions al programa de rehabilitació de vivenda i regeneració urbana. La modernització de les administracions s’emportarà 4.315 milions, el pla de digitalització de pimes, 4.060 milions més i per al full de ruta del 5G s’han assignat 4.000 milions. ITÀLIA
APOSTA PEL VERD I REVITALITZAR EL SUD DEL PAÍS
Els més de 190.000 milions que Itàlia rebrà del fons Next Generation EU, més els 39.000 milions que Roma ha afegit, en dèficit, per realitzar velles obres públiques paralitzades, poden ser agrupades o desglossades de diferents maneres per apreciar el seu abast, ja que uns capítols es complementen amb d’altres.
La requalificació voluntària de tots els edificis (transició energètica) comptarà amb 21.000
milions, la tutela de totes les aigües dolces del país 15.100 milions i la mobilitat sostenible, 25.000. L’hidrogen verd, combustible del futur, 3.500 milions.
La digitalització de tota l’administració pública de l’Estat s’emportarà 30.100 milions; el turisme i la cultura, 4.000, la reconversió sostenible de l’agricultura i el potenciament de l’economia circular, 8.500.
El sistema ferroviari (local, regional, nacional) rebrà 28.300 milions, amb la idea de traslladar part del transport de mercaderies a les vies i disminuir les emissions CO2, però la inversió és criticada perquè no ha funcionat mai (a la UE només el 3% viatja amb tren). Arguments en contra també per als Aves, que utilitzen poques persones respecte al total.
El sud rebrà entre el 40% i el 50% de tots els fons i els ens locals, com ajuntaments i autonomies del país, el 40% per a la transició ecològica. Als projectes verds hi anirà el 40% i als digitals el 27%, informa Rossend Domènech. FRANÇA
TOMB CAP A L’ECOLOGIA, COMPETITIVITAT I COHESIÓ
França compta amb un ambiciós pla de 100.000 milions d’euros per estimular la seva economia. El 40% d’aquest projecte, batejat com a França Rellança, serà finançat pel Fons Europeu de Recuperació. L’estratègia francesa gira entorn de tres pilars: l’ecologia, la competitivitat i la cohesió social i territorial.
«El nostre pla inclou inversions massives en favor d’una producció i un consum més respectuosos amb el medi ambient», remarca el programa presentat el dimarts pel ministre francès d’Economia, Bruno Le Maire. De fet, la meitat dels 40.000 milions europeus anirà a parar a la «transició ecològica». El bloc «infraestructures i transports verds», que inclou l’impuls del tren i la promoció de noves formes de mobilitat urbana, s’emportarà la partida més gran amb un pressupost de més de 7.000 milions d’euros. La renovació energètica, les tecnologies verdes i la biodiversitat completen la partida ecològica del projecte de reactivació econòmica, informa Irene Casado Sánchez. ALEMANYA
LA TRANSICIÓ ECOLÒGICA I LA DIGITALITZACIÓ
Alemanya rebrà més de 25.000 milions d’euros del fons de rescat. El Govern federal va aprovar dimarts passat el pla per a la inversió d’aquests diners i el ministre de Finances, el socialdemòcrata Olaf Scholz, va enviar les seves 1.100 pàgines el dia següent a Brussel·les: Berlín preveu invertir el 90% dels fons comunitaris en el combat del canvi climàtic i la digitalització de l’economia i l’administració del país. Aquest últim és precisament un dels capítols pendents de la major economia de la UE en vista de la seva envellida infraestructura d’internet i d’una burocràcia que continua funcionant en bona part en paper.
La investigació de la generació d’energia a base d’hidrogen, l’ampliació de la mobilitat elèctrica i no per motor de combustió, o el desenvolupament d’una educació més enfocada a les eines digitals són alguns dels punts fonamentals del pla d’inversió alemany. «La protecció del clima és el desafiament més gran del nostre temps», ha dit el ministre Scholz per deixar clares les prioritats del govern federal.
La Gran Coalició també vol destinar una part dels diners a comprar cotxes, autobusos i trens elèctrics, i també a l’ampliació de la xarxa de càrrega d’aquest tipus de vehicles. La sanitat és un altre dels capítols dels plans alemanys: el Govern de Merkel vol invertir 3.000 milions d’euros en una modernització dels hospitals, especialment dels equips necessaris per a les situacions d’emergència, informa Andreu Jerez.