El ‘boom’ dels clubs de lectura
La pandèmia del coronavirus ha expandit l’«activitat estrella» de les biblioteques municipals a l’àmbit digital. Actualment, hi ha més de 190 clubs de lectura actius, 41 d’ells infantils.
Fa poc més d’un any, el març del 2020, les biblioteques de Barcelona celebraven que havien superat el milió d’usuaris inscrits, una xifra que implica que el 60% de la població disposa de carnet de soci. Aquests espais –40 centres formen la xarxa municipal, un teixit que ha crescut en un 60% des del 2001– són un dels punts del pla de drets culturals presentat ahir per l’ajuntament de la capital catalana. Les biblioteques són les que millor encaixen en la filosofia d’«impulsar el dret a la lectura, al coneixement, a l’accés a la informació i a l’ús de tecnologies», alhora que es converteixen en punta de llança per a «la promoció de la cohesió social i del desenvolupament de les persones en igualtat d’oportunitats».
En nombre de préstecs, el 2019 es van superar els 3.400.000 (el 2020, «amb la pandèmia, hi va haver un increment exponencial d’accessos digitals, que s’ha mantingut», apunta Ferran Burguillos, gerent del Consorci de Biblioteques de Barcelona), i 99.000 persones van assistir a activitats culturals. Un dels eixos en què continuaran treballant, assenyala, «és entendre la biblioteca com un espai de foment de valors democràtics i d’intercanvi cultural de la comunitat».
Però una de les cartes amb què compten les biblioteques per promoure la socialització i l’hàbit de llegir, a més d’«oferir un espai relacional que ajuda a la cohesió social», són els clubs de lectura. És «l’activitat estrella», afirma Burguillos. El 2019 va tancar amb 194 actius (41 d’ells, infantils), xifres que es mantenen avui, que van oferir 1.584 sessions de lectura i van reunir 19.622 assistents.
Segons el seu coordinador, Cèsar Moreno, el confinament va traslladar el 2020 l’experiència participativa dels clubs de lectura a l’àmbit digital. «Van funcionar més que mai com un espai relacional que va posar en contacte gent que estava aïllada a casa. Bona part dels clubs de lectura presencials es van passar a fer virtualment per videoconferència amb els llibres que ja estaven físicament en préstec, i alguns van continuar després amb obres en format digital. Al setembre, alguns clubs van tornar a la presencialitat i d’altres es van mantenir virtualment, però ja amb llibres físics».
Nova fórmula virtual
La novetat, afegeix Moreno, va ser una nova fórmula de clubs de lectura virtual, on el llibre és sempre de descàrrega digital i que en un any han congregat una comunitat de gairebé 1.200 lectors de totes les edats, el 73% d’ells, dones, que han comentat 91 títols. «Al no estar marcada per la presencialitat, aquesta línia permet arribar geogràficament més enllà de Catalunya. A més, ens ha permès que en molts casos els conductors siguin els mateixos autors dels llibres o els seus editors». El sistema funciona a través d’una aplicació de missatgeria instantània,
Tellfy. «El conductor convida a comentar llibres durant quatre setmanes, aportant continguts més enllà de l’obra, ampliant el debat, i el mateix lector també hi participa amb les seves aportacions. Al final se celebra una videoconferència».