Hisenda eleva el dèficit al 8,4% del PIB
> Montero evita precisar l’impacte de les pujades fiscals fins al 2024
El Govern central ha elevat la previsió de dèficit per a l’any 2021 fins al 8,4% del PIB, dada que suposa set dècimes més respecte a la previsió del 7,7% recollida en el projecte dels Pressupostos Generals de l’Estat (PGE).
Així ho va avançar ahir la ministra d’Hisenda i portaveu del Govern, María Jesús Montero, abans que l’Executiu remetés a Brussel·les, ahir mateix, el Programa d’Estabilitat amb el nou escenari fiscal i l’actualització del quadro macroeconòmic, així com el Pla Nacional de Reformes i el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, amb el paquet de reformes i inversions que pretén impulsar Espanya per canalitzar els 140.000 milions de fons europeus que rebrà fins al 2026.
La revisió a l’alça del dèficit públic per al 2021 arriba després que el Govern hagi corregit a la baixa la previsió de creixement econòmic per a aquest any fins al 6,5% (des del 9,8% que s’havia projectat a l’octubre). A menys creixement econòmic, menys recaptació i més despesa en atur, i per això el dèficit previst per a aquest any s’eleva ara fins al 8,4%, segons les explicacions de la ministra Montero.
La punxada del creixement econòmic en el primer trimestre de l’any, amb una caiguda del 0,5% vinculada a la tercera onada del virus, ha portat el Govern a corregir les seves expectatives per al 2021. A canvi, han millorat les del 2022, exercici per al qual es preveu un creixement del 7%. «Al final del 2022 recuperarem els nivells d’activitat previs a la pandèmia», va afirmar Montero.
A més, els objectius de dèficit per al 2021 i el 2022, segons la ministra, obeeixen al doble propòsit del Govern de «mantenir els estímuls al creixement econòmic el temps que sigui necessari» i d’anar adoptant les pujades d’impostos previstes per l’Executiu al ritme de la recuperació. «Anirem valorant com avancen les previsions de creixement i en quina mesura la reforma fiscal es pot accelerar, retardar o aplicar en diferents fases», va dir Montero.
La ministra va refusar detallar el possible impacte de la reforma fiscal compromesa per Espanya davant la Comissió Europea fins al 2024 amb l’argument que la incertesa econòmica fa impossible
Les previsions s’han fet sense incorporar els efectes de les reformes del pla de recuperació
aquest exercici. En tot cas, Montero va rebutjar que l’absència de càlculs sobre la pujada fiscal tingui a veure amb les eleccions autonòmiques a Madrid.
El Pla d’Estabilitat que tots els estats membres havien de remetre a la Comissió Europea abans d’avui inclou, en aquesta ocasió, el camí d’objectius de dèficit i de deute fins al 2024, un any després del termini màxim de l’actual legislatura espanyola (novembre del 2023). Després d’arribar a l’11% del PIB el 2020, Hisenda preveu que el dèficit públic baixarà al 8,4% el 2021; al 5% el 2022; al 4% el 2023, i al 3,2% el 2024. Per la seva banda, el camí de deute públic dibuixa un camí descendent, des del 120% del PIB del 2020 fins al 112,1% previst el 2024.
La ministra d’Hisenda va remarcar que aquest camí s’ha construït «sota un escenari inercial»; és a dir, sense que s’hi hagi incorporat cap dels possibles efectes de les reformes que formen part del Pla de Recuperació compromès amb la Comissió Europea.